L'Ajuntament de Manresa ha presentat un projecte de regeneració urbana, ecològica i social per al Centre Històric, valorat en 25 milions d'euros, amb què la ciutat opta a la convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat de Catalunya. La meitat de la inversió es destinarà a la rehabilitació d'habitatges, amb l'objectiu de recuperar el patrimoni residencial, millorar l'eficiència energètica i reforçar la cohesió social al nucli antic.

Un projecte per reactivar el Centre Històric

L'Ajuntament de Manresa ha fet públic aquest dimarts el projecte amb què la ciutat opta a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, impulsat per la Generalitat. Es tracta d'un pla de regeneració urbana, ecològica i social al Centre Històric, valorat en 25 milions d'euros, dels quals la meitat -12,5 milions- estan destinats a la rehabilitació d'habitatge.

El projecte ha estat presentat en roda de premsa per l'alcalde, Marc Aloy; la regidora de Presidència i Drets Socials, Mariona Homs; el regidor d'Habitatge, Llicències i Centre Històric, Jesús Alonso, i la regidora de Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Mariana Romero.

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha subratllat que es tracta d'un projecte "molt important per a la ciutat" i ha assegurat que estem davant d'una "oportunitat històrica i real per reactivar el Centre Històric", una zona que ha patit envelliment dels edificis i pèrdua de població i activitat. Per aquest motiu, ha explicat que el projecte que presenta Manresa "és de màxims; per una ciutat com la nostra el Pla de Barris ens permet demanar fins a 25 milions, i el projecte que presentem és de 25 milions".

Aloy també ha recordat que "ja vam tenir una experiència molt positiva fa anys amb el Pla de Barris del Nucli Antic de Manresa", que va començar el 2004 i va concloure el 2010, amb una inversió conjunta de 16,6 milions d'euros -amb aportacions de la Generalitat i de l'Ajuntament- per urbanitzar espais públics, millorar places com la Major, el Carme i Montserrat, reformar carrers, equipaments i elements de mobilitat com la passera de les Escodines. Ara, ha remarcat, "aquest nou Pla de Barris ha de permetre fer el que no es va poder fer abans: rehabilitar habitatges obsolets, incorporar eficiència energètica, garantir accessibilitat, i fer de cada carrer un espai que sigui no només habitable, sinó atractiu per al veïnat i per als qui volen viure-hi i invertir-hi".

Tres grans línies per a la transformació del barri

El projecte se centra en el Centre Històric, un àmbit que comprèn diverses illes i carrers del nucli antic, de gran valor patrimonial i simbòlic per a la ciutat. La proposta planteja tres línies d'actuació bàsiques que actuen com a "palanques" de canvi transformador per revertir les principals vulnerabilitats detectades:

• Programa d'intervenció en l'habitatge. Els ajuts a l'habitatge generen estabilitat residencial, que permet la implicació veïnal en els projectes comunitaris.
• Descentralització dels equipaments d'acció comunitària. L'objectiu és enfortir la cohesió social i l'escut sociocomunitari que ha d'actuar com a eix estructurador de la transformació social, urbana i ambiental.
• Millora de l'espai públic. Es vol promoure unes millors condicions al barri, aportant més qualitat de vida, atraient activitat i consolidant el canvi.

L'articulació estratègica i complementària d'aquestes tres palanques -habitatge, equipaments i espai públic- ha de permetre convertir el Centre Històric en un espai més habitable, cohesionat i atractiu, capaç de liderar una nova etapa de regeneració urbana i social.

Un eix d'actuació que connecta places i carrers clau

Per aconseguir aquests objectius, s'ha establert un eix central d'actuació prioritari que va des de la plaça Hospital, a l'extrem est, fins a la plaça Valldaura, a l'extrem oest, passant pels carrers Sant Andreu, Sobrerroca, Sant Miquel, Born i Urgell. Les actuacions previstes se situen preferentment al voltant d'aquest eix vertebrador, amb la finalitat de concentrar esforços en els espais més freqüentats per la ciutadania i donar màxima visibilitat a les intervencions de transformació física impulsades pel Pla de Barris.

L'àrea d'actuació inclou cinc seccions censals, quatre de les quals tenen una renda mitjana lleugerament superior als 11.000 euros, i una que supera els 13.500 euros. En conjunt, la renda ponderada se situa en 11.747 euros, un 24,3% per sota de la mitjana catalana.

Una inversió de 25 milions d'euros

El projecte preveu una inversió total de 25 milions d'euros, dels quals la meitat seria aportada per la Generalitat i l'altra meitat per l'Ajuntament. D'aquest import, 12,5 milions es destinaran a la rehabilitació d'habitatges, tant privats com municipals, amb l'objectiu de rehabilitar fins a 270 habitatges. També es preveu la creació d'una Oficina Tècnica del Pla, que coordinarà totes les actuacions, farà el seguiment tècnic i econòmic del programa, i garantirà la participació dels diferents serveis municipals, entitats i veïnat.

48 actuacions en tres àmbits

El projecte proposa un total de 48 actuacions, dividides en tres grans àmbits, seguint l'estructura que marca el Pla de Barris de la Generalitat.

Transformació física

Aquest àmbit conté 16 actuacions per un valor de 18 milions d'euros (72% del total). Inclou projectes de rehabilitació, creació d'equipaments i millores urbanes. Entre els més destacats hi ha la rehabilitació dels immobles situats a l'illa dels carrers de la Mel, Urgell i Cirera -on ara hi ha la ludoteca i el Casino Artesà-, amb l'objectiu que es converteixi en un gran equipament destinat a les polítiques d'infància, famílies i feminismes.

També s'hi inclou el trasllat del Casal de Joves La Kampana a l'edifici annex del Carme, una zona molt freqüentada per joves -on ja hi ha l'alberg i el camp de futbol Cruyff Court-, amb la voluntat que esdevingui un espai central per al jovent.

A més, es contempla la rehabilitació de L'Anònima, que ha de convertir-se en la seu dels serveis d'ocupació, comerç i emprenedoria i en un espai de creació artística. També es rehabilitarà i ampliarà l'edifici del carrer Sobrerroca 29-31, que es destinarà a habitatges i a la nova Oficina de Drets Socials, i l'edifici del carrer Sant Miquel 14, per acollir habitatges i un nou equipament comunitari amb sala d'actes, cuina i biblioteca veïnal.

Aquest àmbit inclou, així mateix, grans actuacions de rehabilitació d'habitatges i edificis privats, així com d'equipaments d'iniciativa social o associativa.

Transició ecològica

El segon àmbit incorpora 12 accions valorades en 2 milions d'euros (8% del total). Són actuacions orientades a la sostenibilitat i l'adaptació climàtica. Entre les més destacades hi ha la plantació d'arbrat i d'elements d'esport a l'aire lliure a la plaça Milcentenari, la urbanització del sector Barreras, la millora del carrer Hospital, la posada en marxa d'un microbús del Centre Històric, la dinamització del mercat de la plaça Major i l'enverdiment d'espais públics.

Acció sociocomunitària

El tercer àmbit inclou 20 accions amb un pressupost de 5 milions d'euros (20% del total). Són programes destinats a omplir de contingut els nous equipaments que apareixeran al Centre Històric, enfocats a la dinamització comunitària, a l'orientació familiar, a la mediació i atenció socioeducativa, a la salut comunitària i a l'educació.

Un pla per a la regeneració urbana i social de Catalunya

El Pla de Barris i Viles 2025-2029 és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu revitalitzar els barris i viles amb necessitats de regeneració urbana, fomentant la millora de l'habitatge, la sostenibilitat i la cohesió social. Els seus objectius principals són rehabilitar i millorar l'espai públic, els edificis i els habitatges en zones vulnerables; millorar la qualitat de vida i fomentar la inclusió social; impulsar la transició ecològica i promoure la participació ciutadana i l'arrelament comunitari.

Les actuacions es divideixen en tres línies: transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària. El termini màxim d'execució és de cinc anys, ampliable fins a vuit si al cap de quatre s'ha executat almenys el 50% del pressupost. En el cas de Manresa, el projecte presentat -valorat en 25 milions d'euros- representa la proposta de màxim finançament possible dins la categoria de municipis de més de 20.000 habitants, amb un cofinançament del 50% entre Generalitat i Ajuntament.