Pere Fontanals: Sóc conscient que en aquesta pilota neoliberal on vivim l'estatalització de recursos i la gestió pública d'assistència és cada vegada més cosa de frikis i d'individus de perfil groller que personalitzen revoltes contra un suposat imperi del capital. Em sembla també, però, que sense cap mena de consciència crítica ens empassem que és cosa dolenta que l'administració assumeixi l'explotació dels recursos propis al preu de prendre'l a grans empreses multinacionals que, en el millor dels casos, donen feina per sota dels beneficis que treuen de l'explotació, i en el pitjor, provoquen guerres i misèria allà on tenen qualsevol interès econòmic. La gestió pública cotitza a la baixa i la lliure empresa circula més lliure que mai amb l'únic jou que li imposa les pròpies lleis del mercat.

S'ha arribat a un punt en que fins i tot les pròpies forces d'esquerres han assumit com a bona solució l'externalització de serveis que, sota el paraigua de la administració, executen empreses privades dedicades, com és lògic, a l'obtenció del màxim de beneficis. La pregunta, però, rau aquí. Si per a una empresa li pot semblar atractiu econòmicament acceptar les clàusules d'un concurs de servei públic, perquè l'administració seguint les mateixes premisses no pot oferir el mateix servei directament?

Ara que la crisi s'ha instal·lat ja no en la nostra economia sinó també en el nostre estat d'ànim, la despreocupació que significava externalitzar serveis per aprimar l'administració es convertirà en un problema important per a molts ajuntaments a mida que empreses que tinguin concessions i que, com deia, estan a expenses dels capricis d'un mercat molt apartat del sentit original del diner, comencin a petar. No, evidentment no em refereixo a FCC amb la recollida de brossa. Em refereixo a petites empreses muntades –i inflades- sobre la garantia que oferia una administració que semblava resistent i que ara, davant del banc, no serveix ni per avalar les crispetes d'un vespre de cine.

L'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb el convergent Gil Ariso al capdavant, té l'oportunitat única, amb la situació en que es troba la Residència Atzavara, de recuperar per a l'administració el què és competència de l'administració i que, a més en aquest cas, està articulat fins i tot orgànicament amb el Patronat Municipal d'Assistència del poble. Si l'actual empresa que gestiona el servei a Sant Joan de Vilatorrada agonitza no és pas perquè el què paga el patronat després de rebre la subvenció de l'ICASS sigui insuficient: ASER no es mor perquè Sant Joan pagui a 60 dies. Es mor perquè els ajuntaments dels centres que té escampats per les espanyes paguen a un any o més, o se n'obliden.

La Residència Atzavara de Sant Joan és rendible aplicant una sèrie de mesures correctores. Potser sí que la ràtio de personal està una mica inflat i cal prejubilar o oferir indemnitzacions a les què es puguin acollir les treballadores que vulguin, però més important que això és l'aposta política d'assumir la responsabilitat de la gestió del centre, aplicant criteris d'empresa i no permetent una mínima llicència a la distracció. Recuperant per al poble allò que és competència del poble, amb una gestió propera i directa i amb la reinversió pública dels beneficis que hi hagi. Al cap i a la fi, Ariso sap que si no pren la gestió ara, ho haurà de fer quan s'enfonsi ASER. I molt em temo que és cosa de dies.