Un grup de militants i simpatitzants de l'esquerra independentista de Manresa ha decidit organitzar un aplec de memòria, coincidint amb el 35 aniversari del primer Rock Antirepressiu i de l'atemptat de l'extrema dreta al Casal Alimara del Guimerà, el proper 30 de novembre al Teatre Conservatori. Agafant el nom de l'Alimara reivindicaran el passat i alhora volen agafar forces per al futur.
L'any 1989, fa exactament 35 anys, a Manresa van succeir dos esdeveniments que van sacsejar la ciutat. Amb mig any de diferència (maig i novembre) l'esquerra independentista va haver de fer front a dos actes que podrien semblar de caire oposat però que, al cap i a la fi, pretenien acabar amb el creixent moviment independentista.
Per una banda, el 20 de maig, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i l'MDT organitzaven el primer Rock Antirepressiu a la Pista Castell. Aquest concert va ser el primer dels nou que s'arribarien a organitzar de manera consecutiva i el primer, també, de la gran quantitat d'esdeveniments d'aquest tipus que van tenir lloc a Manresa fins l'any 2005 aproximadament. La seva organització pretenia denunciar la detenció dels joves manresans Sebastià Datzira i Marcel·lí Canet empresonats des de l'abril de l'any anterior. La repressió feia anys que es patia a Manresa ja que l'any 1981 ja havien detingut en Pere Bascompte i en Jaume Llussà. Respondre a les detencions, empresonaments, persecucions, era vital per demostrar a l'estat que el moviment era fort, seguia creixent i arribava cada vegada a la gent més jove.
La resposta que va tenir aquest concert on hi van actuar els bagencs Cabrianes Motor City i els bascos Korroskada va ser un èxit total d'assistència. Gent d'arreu dels Països Catalans es va traslladar fins a Manresa per solidaritzar-se amb els presos. El fet d'aconseguir celebrar anualment la cita solidària a la Pista Castell va fer que molt jovent de tot el país es marqués aquesta data al calendari i l'esdeveniment va acabar sent un punt de trobada nacional. Manresa, doncs, esdevenia referent. Però també queda pel record la resposta que va donar l'extrema dreta a les dues primeres edicions (1989 i 1990): grups de neonazis de la comarca i vinguts de fora van atacar els assistents des de dalt el Parc del Castell llançant rocs, pedres i algun còctel molotov i van intentar accedir al recinte proveïts de pals i barres de ferro. La resposta, al primer any espontània, i al segon any ben organitzada amb l'ajuda de l'Ateneu Estel de Barcelona, van fer retrocedir els fatxes.
Aquest intent d'atemorir els col·lectius independentistes de la ciutat de la mà de l'extrema dreta va desembocar en el segon esdeveniment que va succeir aquell 1989. La matinada del 4 de novembre un explosiu va fer estralls en un edifici en ple carrer Guimerà. Era el Casal Alimara, un pis on s'hi reunien diverses entitats i col·lecius de la ciutat com el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua i el de Cuba, el Moviment Comunista de Catalunya (MCC), l'Assemblea Antimilitarista del Bages o els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i l'MDT. Com a veïnes de replà hi havia l'Associació de Dones del Bages. Aquest atemptat que pretenia acabar de manera directa amb els militants de l'MDT va coincidir amb la que es va fer esclatar a Sant Boi, a la casa d'un militant de Catalunya Lliure i a la Clínica Dexeus, totes la mateixa nit, cap d'elles amb danys personals. Des de l'independentisme sempre es va acusar de la col·locació de les bombes (i altres com a la seu de l'MDT i de la Crida a Barcelona) a Milícia Catalana, grup terrorista ultracatòlic i espanyolista i amb vincles amb la Policia Nacional.
Les intencions eren clares: aniquilar el moviment independentista. Ja fos via detencions i sentències o via acció directa. Els anys posteriors van ser un formiguer d'iniciatives de construcció popular que encara avui se'n recullen els fruits: l'Ateneu La Seca, l'Havana, la primera CUP a presentar-se a les eleccions, la Festa Major Alternativa… La llavor dels anys vuitanta plantada pels primers joves independentistes, pels insubmisos, per les dones revolucionàries, segueix donant fruits.
Una samarreta commemorativa
L'Alimara ha llançat una samarreta commemorativa coincidint amb l'efemèride. La samarreta que surt a la venda per Sant Jordi és una rèplica gairebé exacta de la que es va fer fa 35 anys amb motiu del primer Rock Antirepressiu, amb el dibuix realitzat pel manresà Pep Perez. L'objectiu d'aquella samarreta era, per una banda, recaptar fons per als dos manresans presos i, per una altra, fer visible la lluita i difondre un missatge de solidaritat.
35 anys després tornen a editar-la pràcticament igual (mateix color i dibuix) per fer memòria i alhora per autofinançar l'Alimara, l'aplec de memòria, lluita i futur que s'organitzarà al Teatre Conservatori el 30 de novembre.
La samarreta es pot adquirir a la parada de Sant Jordi de la CUP al passeig Pere III per 15 euros.