Pere Fontanals: A Manresa s'ha instaurat una mena de Grand Theft Auto aquest darrer mes i mig amb una mitjana de dos atropellaments setmanals que en alguns casos han implicat més d'un vianant –i més de dos- i que han causat ferits greus i, fins i tot, alguna mort. Per molt que el temps no vol deixar entrar la tardor i que la maleïda crisi fa anar més esverats a uns i més distrets als altres, no podem concloure, dades en mà, que existeixi una causa objectiva que hagi fet que, des de primers de setembre fins avui, s'hagin atropellat més de vint persones en una quinzena d'envestides.

La lectura fàcil seria, potser, que els conductors anem molt esverats per la feina o la poca feina que tenim o que ens distraiem amb molta facilitat –tot i ser setembre o octubre, les temperatures són d'estiu- o que agafem el cotxe amb el cap a les factures, els extractes del banc, les lletres d'hipoteca o que els autobusos ens fan anar lents i ens fotem nerviosos. O potser és que, com a vianants, hem oblidat passar per on s'ha de passar i ens hem acostumat a córrer quan el semàfor es tanca o confiem massa en uns drets que ens emparen legalment però no física. O tot plegat serà que per culpa del bon temps encara hi ha massa bicicletes que tant van per la via, com assalten la vorera, com baixen pel mig del Passeig amb la trista excusa que tenen el seu carril bici ocupat.

En tot cas, un centre de ciutat –i una perifèria- on convisquin autobusos lents, conductors esverats, vianants despistats i ciclistes emprenyadors, i a sobre amb aquest bon temps d'estiu, és un niu necessari de conflictes on qui paga amb la seva integritat és qui no porta escut, ni casco i paraxocs, o sigui, qui va a peu.

Però com que a aquestes alçades i amb la feina que tenim tots plegats a buscar feina i, si la tenim, a mantenir-la, i en tots dos casos a fer equilibris per pagar hipoteca, llibres i llum, i encara sort quan ho podem fer... deia que a aquestes alçades proposar fer un curs de civisme vial a potencials atropellables o a potencials atropelladors o intentar aplicar ordenances que penalitzin el vianant quan no actua bé o multar els cotxes aparcats al carril bici o parar el trànsit amb un "ALTO, parem més atenció si us plau!" esdevé inútil perquè tothom té altres coses al cap –inclosos els que manen- i no es tracta de fer el panoli per minúcies quan el debat molón és sobre l'economia alemanya, el crash d'Obama i les grans receptes per solucionar la crisi occidental.

I si mentrestant que gairebé ningú no mira, comencem a fer, com qui no vol la cosa, que el centre de Manresa guanyi espai per als vianants? I si deixem les vies amb sentit únic cap als pàrquings, que n'hi ha uns quants? I si aixequem la calçada del segon tram del Passeig a imatge del primer tram i ho apliquem també al Guimerà d'una vegada? I si fem del cor de la ciutat un lloc per passejar des de Sant Miquel a la plaça de l'Institut i des dels Esquilets a Carrió? Tants anys d'evolució i resulta que encara hem de patir per caminar distrets... ni que fóssim a la selva.