Pere Fontanals: Aquest passat cap de setmana el barri de cal Miquel de Navàs ha celebrat les seves festes amb un seguit d'activitats en què les estrelles eren la missa rociera i la posterior ballada de sevillanes a càrrec de la Penya Malaguista. Amb peinetes i lunares. En el cartell d'actes constava com a col·laborador l'Ajuntament de Navàs, presidit per la CUP. Aquest proper dijous el ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet aprovarà un dictamen per a la concessió d'una subvenció nominal a favor de la Asociación Cultural Rociera, Virgen del Rocio de Sant Vicenç de Castellet, sí, així, tal com raja. L'alcalde de l'Ajuntament de Sant Vicenç és de CiU.

Però fora d'aquests dos exemples puntuals que coincideixen en pocs dies, tots tenim presents manifestacions a Manresa i al Bages que van des de tablaos fins a passejades de talles amb formes de verges i cristos. Tots hem coincidit amb carretes guarnides de flors o ens hem esgarrifat, en un sentit o un altre, en ple carrer davant del lament soprano d'una emmantillada. Fins i tot, i sense anar més lluny, a Manresa existeixen dues cases andaluses fruit d'una escissió interna que hi va haver fa temps.

I aquestes manifestacions i aquestes entitats fa anys que conviuen entre les sardanes i els balls de bastons i es fan lloc a l'agenda, i mirant present i futur hauríem de tenir tots clar que són tan pròpies, o tan alienes, com ho són i seran la commemoració de la independència d'Equador i Bolívia amb les dones desfilant amb el barret a punt de caure, o els cursos de tango que organitza l'Associació Cultural Argentina –sí, també així com raja- o, fins i tot, els kebab, o la botiga de quincalla xinesa, o la fruiteria índia, o el comerç de comestibles ucraïnès.

Resar cinc cops al dia mirant a l'est o plorar i fer penitència tot seguint pels carrers una fusta tallada a mode d'icona? Quina d'aquestes dues manifestacions és pròpia del Bages? Quina és pròpia de la seva gent? Doncs suposo que les dues si es té un discurs assimilador. O suposo que cap de les dues si es vol delimitar de manera ortodoxa l'arrel cultural catalana. O les dues són pròpies o les dues són alienes. No hi ha mitja tinta.

Amb el dret a vot passa el mateix. Aquest dijous Sant Joan de Vilatorrada viurà el seu propi calvari al ple de l'ajuntament amb una moció igual que la de fa quinze dies a Manresa que pretén evitar que els joanencs de nacionalitat marroquina puguin votar en les eleccions municipals. Els defensors d'aquesta proposició usaran el tan amanit tema de la integració, l'idioma, la religió, els costums i la cultura, com si fos un fenomen nou a casa nostra. Si aquests són els arguments per a què els marroquins no votin potser que reformulem el dret a vot des del principi.