El Grup Municipal Nacionalista defensarà al ple del proper dimecres una moció per introduir un criteri d'arrelament mínim de deu anys d'empadronament a Manresa per accedir a habitatge públic de lloguer. El portaveu, Sergi Perramon, alerta que l'actual sistema pot "expulsar del mercat local joves i famílies de la ciutat" en benefici de "persones sense vincles amb el municipi".

Arrelament per "protegir" els veïns de Manresa

Segons ha explicat Perramon, la proposta sorgeix davant del que considera un "desequilibri" generat pel sistema vigent. Actualment, la política d'habitatge de la Generalitat utilitza únicament la renda disponible com a criteri socioeconòmic per adjudicar habitatge públic. Aquesta orientació, sosté el grup, pot provocar que "persones provinents de zones més saturades", especialment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tinguin prioritat per davant dels manresans amb una vinculació històrica amb la ciutat.

El portaveu ha subratllat que "no és just que els joves i famílies que fa anys que viuen i contribueixen a la ciutat quedin relegats en l'accés a l'habitatge públic en benefici de persones que no tenen cap vinculació amb Manresa. L'arrelament és un criteri de justícia i de cohesió social que cal defensar".

Risc d'expulsió i pèrdua de cohesió social

Perramon adverteix que el model actual posa en risc la "continuïtat" dels veïns de Manresa: "Aquest model posa en risc la continuïtat de molts manresans a la seva ciutat. No podem acceptar que la manca d'habitatge assequible expulsi la nostra gent, mentre s'atorguen pisos públics a persones sense cap mena de vincle amb la ciutat".

El portaveu assenyala que aquest desequilibri pot acabar "debilitant" el teixit social i econòmic manresà. Per a ell, "la política d'habitatge ha de servir per consolidar comunitats, no per fragmentar-les. Si els veïns de Manresa que hi han arrelat no poden accedir a habitatge, la ciutat perd capital humà i cohesió".

Empadronament com a criteri objectiu

La moció que es debatrà al ple estableix que caldria un mínim de deu anys d'empadronament continu o acumulatiu a Manresa com a mesura objectiva per acreditar la vinculació estable amb el municipi. Aquest criteri es planteja com una manera "transparent i verificable" de prioritzar aquells que han contribuït durant anys a la vida local.

Segons el Grup Municipal Nacionalista, aquesta mesura també ajudaria a reforçar la integració social i cultural: "Defensar l'arrelament és defensar també la identitat i la cohesió de Manresa. És una aposta per una ciutat amb vincles forts, amb ciutadans compromesos i amb un futur compartit", destaca Perramon.

Compromís amb la identitat i el futur de la ciutat

El portaveu conclou que aquesta iniciativa va més enllà d'un debat sobre habitatge: "No es tracta només d'habitatge: és un compromís amb la justícia social, amb el català i amb els valors que han fet de Manresa una ciutat viva i cohesionada. Si no blindem l'arrelament, acabarem debilitant el nostre propi projecte de ciutat".