"En acostar-se l'hora del retir, era costum al Foreign Office que els ambaixadors britànics poguessin escriure el que anomenaven col·loquialment partint shot o tret d'adéu-siau, una carta de comiat al ministeri en què, per fi, podien deixar de ser diplomàtics i passar comptes..." d'aquesta manera, Raimon Obiols, inicia les seves memòries després d'una llarga trajectòria política, i és per aquest motiu que aquest divendres, 28 de juny a les 8 de la tarda, farà la seva presentació a la llibreria Petit Parcir de Manresa.
El polític socialista estarà acompanyat, per l'alcalde de Navarcles i catedràtic d'Història Contemporània, Llorenç Ferrer.
El llibre, que porta com a títol "El mínim que es pot dir. Memòries polítiques", és un trajecte des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb parades en el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, l'amarga experiència de la divisió dels socialistes catalans l'agost de 1966, la construcció de la unitat democràtica contra el franquisme, l'assoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, el restabliment de la democràcia i la Generalitat, el retorn del president Tarradellas. Victòries il·lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya i els governs d'Entesa a la Generalitat.
En definitiva, Obiols ha escrit un llibre que és també una reivindicació dels processos col·lectius i de l'activitat política en aquests temps actuals de descrèdit, però també un repàs de retrats de molts companys i adversaris polítics, amb qui ha fet camí al llarg de cinc dècades de vida política.
Raimon Obiols i Germà (Barcelona, 1940) és eurodiputat des de l'any 1999. Llicenciat en Ciències Geològiques, inicià la seva activitat política a la universitat. Fou un dels dirigents del Moviment Socialista de Catalunya, Convergència Socialista de Catalunya i el Partit Socialista-Congrés, i un dels fundadors, el 1978, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Fou diputat a les Corts espanyoles per Barcelona entre 1977 i 1982, i al Parlament de Catalunya entre 1984 i 1999. Entre 1983 i 1996 fou primer secretari del PSC, i president del partit entre 1996 i 2000.
