Pere Fontanals: La Vicepresidenta del govern Joana Ortega diu que és necessari mancomunar alguns serveis dels municipis recuperant competències que es gestionarien, conjuntament, amb la Generalitat o amb altres municipis veïns més grans o més ben preparats. Ortega sembla haver descobert la sopa d'all. Propera estació: més municipis amb competències compartides.El Vicepresident de la Diputació Alberto Fernández no es cansa de dir en petit comitè que els consorcis de turisme no tenen sentit –al Bages n'hi ha cinc- i que si depèn de la Diputació desapareixeran el 2012. Malgrat tot, apunta una possible solució: que s'ho paguin les empreses interessades en mantenir-ho. Propera estació: menys municipis amb competències compartides.
Diputació i Generalitat pinten de blau i taronja les parets de les estances i de Vicepresidenta a Vicepresident no es posen d'acord en el camí a seguir. O potser sí. O potser és vol mancomunar allò que els interessa i desmancomunar –o privatitzar directament- allò que veuen com a superficial.
Sortint del "Gabinet de crisi" del Canal Taronja aquest passat dilluns, Jordi Marsal ens advertia del desafecte autonòmic que existeix a les extenses planures peninsulars. Els espanyols han decidit que de les nombroses capes de ceba que tenim amb forma d'administració els sobra l'autonòmica. Si ho preguntéssim a Catalunya segurament el resultat seria diferent, però sembla clar a primera vista que una ceba amb municipis, consells comarcals, diputacions, autonomies, estats i UE com a capes, i amb el lliure mercat com a fulles, sembla molta ceba com per a més mantenir amb diners públics consorcis de variada mena.
Semblaria que la mancomunació horitzontal de competències entre diferents pobles ha d'ajudar a reduir costos i oferir uns serveis més equilibrats, i la renúncia honesta de competències cap a administracions superiors quan el municipi no té capacitat per a desenvolupar-les seria el més lògic. Crec que, a més a més, aquí hi ha la mare dels ous dels consells comarcals que haurien de funcionar com a impulsors i, quan no, de canalitzadors d'aquestes propostes de pàtria xica.
Però tot plegat fa més l'efecte d'obeir a l'equilibri de les majories en els diferents organismes que no pas a una voluntat d'agilitzar les accions i fer l'administració més lleugera. En el diari, en el Manresainfo.cat, cada vegada que surt una informació del Consell Comarcal no falten els comentaris que pregunten sobre la seva utilitat quan, precisament, ara estan en el centre de tots els debats territorials existents. Tenim una Diputació que la majoria de la gent no sap ni on para ni quina utilitat té, ni amb quins criteris s'han triat els seus representants. Tenim un estat que en matèria econòmica no pot decidir res sense que l'autoritzin des de Brussel•les. I la gent emprenyada amb les autonomies i els consells comarcals. És ben cert que jo em dec haver perdut alguna cosa pel camí... Hem d'anar a petar a una organització de municipis i país, i de la Unió Europea si no queda més remei. Amb un escenari així, mancomunar serveis sota la supervisió dels consells comarcals serà el més fàcil de tot.
