Després de més de 4 hores i mitja, el ple de l'Ajuntament de Manresa es donava per tancat. Durant aquest temps s'havien debatut 12 mocions amb 4 intervencions des del públic. També s'havia escoltat, de fons, la sortida de la manifestació de suport a l'Ateneu la Sèquia, i la seva tornada després d'haver voltat pel centre de la ciutat. Fins i tot als que érem presents a la sala, dos pisos més amunt, ens havia semblat ensumar la fideuà vegana que van preparar per sopar.

 

El ple va començar amb la lectura per part de l'alcalde d'un text consensuat per tots els grups lamentant la nova víctima mortal de la C-55 i la necessitat de reclamar millores en aquesta via. Després, el debat, en diferents fases, de la pedra angular de la sessió de novembre: la regulació de la zona verda i la zona blava d'aparcament.

 

Molt soroll per una sortida consensuada

Els punts sobre la zona verda començaven a la part de dictàmens amb els aspectes més tècnics, però prenien el debat més argumentatiu a les proposicions dels grups, que n'hi havia tres, amb dues intervencions des del públic per part de la Plataforma d'Oposició als Parquímetres i de l'Associació de Veïns de la Balconada.

 

Després que el regidor de Mobilitat, Ramon Bacardit assumís que alguna cosa no s'havia fet prou bé des de la seva regidoria en el tema de la zona verda a la Balconada, el PP va defensar una moció centrada en l'abaratiment o la gratuïtat de l'aparcament de l'hospital Sant Joan de Déu com a alternativa a la implantació de zones verdes i blaves al barri, la CUP demanava també això i un inventari de les places d'aparcament i un reforçament del transport públic, i el PSC presentava una moció molt treballada que incloïa bonificació total als veïns per als dos primers anys de zona verda, referèndum en els barris on no hi hagués acord inicial i molta negociació i mà esquerra.

 

CiU presentava una esmena a aquesta darrera moció suprimint la part referendària -"les actuacions tècniques no s'han de fer votar"-, adaptant les bonificacions al 75% i al 50% i incloent la part del transport públic de la moció de la CUP. El resultat de la moció amb l'esmena també contemplava la negociació amb la concessionària de l'aparcament de Sant Joan de Déu per a la reducció de preus, i unes taxes per a la zona verda que "en cap cas" superaran els 30 euros per any.

 

Finalment, la proposta del PSC esmenada pel govern, prosperava amb els vots de tots els grups excepte PxC que considerava que "entre la mesquita i la zona verda, CiU està experimentant amb la Balconada". En les mocions de la CUP i del PP, es va donar un cas curiós: totes dues van ser votades a favor només pel PP i la CUP.

 

Deslocalització judicial i suport a la querella contra el franquisme

Les següents dues mocions, una contra la reforma de la Llei de demarcació i planta, que vol reorganitzar l'estructura judicial, i l'altra de suport a la querella presentada contra l'estat espanyol pel judici i assassinat del President Companys i 47 alcaldes, van tenir de protagonista el regidor del PP, Xavier Javaloyes.

 

Des del públic el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, va defensar la moció al·legant que l'aplicació de la reforma impulsada des de Madrid faria que, a la pràctica desapareguessin els jutjats de Manresa i se centralitzessin a Barcelona. En la seva intervenció, el degà va recordar que el primer document judicial manresà del que es té constància data de 1230 i que va ser en el segle XIX què la ciutat va aconseguir ser partit judicial.

 

En el torn de rèplica Javaloyes va insistir que l'aplicació de la reforma es feia per adaptar la Justícia a la realitat de l'estat i per agilitzar els tràmits a l'estar tot més centralitzat. A més va afirmar que la informació facilitada pel degà en el sentit que suposaria la desaparició dels jutjats de Manresa era falsa. Com que rebatre a un advocat quant a normativa té els seus riscos, Pié va argumentar la seva primera intervenció referint-se a l'articulat que no contempla noves inversions ni nous jutjats a aquelles ciutats que no siguin capital de província per afirmar que, de facto, això suposaria el trasllat a Barcelona dels jutjats de Manresa. La moció de rebuig a la reforma judicial va rebre el vot de tots els grups excepte del PP.

 

Per la seva part, la moció de suport a la querella presentada per ERC a l'Argentina contra l'estat espanyol pels processos judicials i assassinats de Lluís Companys i 47 alcaldes durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, va ser defensada pel president de la Fundació Independència i Progrés, Joan Badia. Badia va situar el tema en el seu context històric i va afirmar que democràticament no hi havia cap argument per no condemnar el procés judicial i posterior execució del President i els alcaldes.

 

Va ser aquesta darrera afirmació la que va caçar al vol el regidor popular Xavier Javaloyes per, en un joc de malabars, fer-se l'ofès i retreure a Badia que insinués que "qui no està d'acord amb vostè, no és demòcrata". Aquesta va ser l'excusa que va usar el popular per, amb molta consideració cap al ponent, afirmar que ja coneixia la voluntat "legítima des del seu punt de vista" d'aquest tipus de propostes que "intenten fer deixar qui no hi està d'acord com a no demòcrata". El PP, per tant, teòricament només per aquest defecte de forma, va votar en contra de condemnar el franquisme en la causa i assassinat de Companys i 47 alcaldes. PxC es va abstenir.

 

Pericas fa emprenyar Javaloyes en una moció sobre el terrorisme

El regidor del PP, Xavier Javaloyes, també va ser protagonista de la moció que presentava PxC en relació a l'alliberament de membres d'ETA després de la derogació de la doctrina Parot. Mentre Alberto Pericas llegia la moció, els regidors del PSC i del PP van anar abandonant el saló i només es va quedar Javaloyes. En el seu torn de paraula Javaloyes es va mostrar indignat amb la "demagògia" de la moció presentada. "Què sap vostè de mirar sota el cotxe perquè no duguis una bomba?", "Què sap vostè d'anar acompanyat d'un guardaespatlles?", "Què sap vostè d'estar caminant pel carrer i mirar el reflex dels aparadors per veure si algú et segueix?", li va etzibar. "No en té ni puta idea de què està parlant!". I va seguir els seus companys a fora del saló demanant que el seu vot no constés com una abstenció, sinó com una absència.

 

El secretari municipal, però, no el va poder satisfer ja que el reglament obliga a comptar les absències momentànies com a abstencions. A la tornada, i en la primera intervenció que va tenir just després, Javaloyes, va disculpar-se als presents pel to emprat.

 

La resta, flors i violes i romaní

La resta de mocions del ple van evolucionar segons el guió previst. Totes es van aprovar amb solvència i alguna esmenada en el detall, excepte la que presentava la CUP a imatge i semblança de la que s'havia tombat en el Parlament català sobre la convocatòria d'un referèndum per la independència al marge de la legalitat espanyola. En aquest punt CiU va presentar una esmena que donava la volta com un mitjó a la moció original i tant la proposició com l'esmena no van prosperar perquè CiU no va trobar la complicitat d'ERC, i els vots dels republicans no van ser suficients per a la moció de la CUP. Mentrestant, els partits espanyolistes s'ho miraven i votaven que "no" a tot.