Xavier Sucarrats: La Bruixa d'Or Manresa va trencar una ratxa de tres derrotes consecutives i va derrotar el CB Valladolid en un partit no apte per a cardíacs. Després de caure contra el Barça en un partit correcte i de forma contundent davant el CAI Saragossa i el Real Madrid, l'equip de Borja Comenge necessitava canviar la dinàmica.
Amb total seguretat, cap diari no editarà el DVD del partit. Manresainfo segur que no ho farà. L'enfrontament entre La Bruixa d'Or i CB Valladolid va ser de poca qualitat. Els bagencs tenien les baixes de Salva Arco i Darryl Monroe i segur que l'absència de dos teòrics titulars sempre afecta. Però diumenge més que jugar bé, el conjunt manresà necessitava una altra cosa. Guanyar. I això sí que ho va aconseguir. Patint. Però val el mateix guanyar de 3 que de 48.
A l'inici del darrer període, els visitants es van avançar 53-54 i van disposar d'una possessió per ampliar la seva renda. Un neguitejant rum-rum va envair les grades del Nou Congost. Fou inevitable el pensament del “ja hi tornem a ser”. L'experiència de l'any passat és massa recent. La història, per sort, va ser molt diferent. El CB Valladolid no ho va saber aprofitar i el triple de Marcus Eriksson va tornar la davantera a La Bruixa d'Or, que ja no la deixar fins al clàxon final.
Fins ara, els manresans han caigut contra els tres primers classificats de la passada lliga Endesa i han vençut contra els tres equips de ‘la seva lliga' amb qui s'han enfrontat. Contra Fiatc Joventut i Río Natura Monbús les victòries van ser brillants. Davant el CB Valladolid va ser una guerra de trinxeres. La temporada passada molts partits, fins a set, es van escapar de les mans del bagencs per rendes de cinc o menys punts. El 75-72 del cap de setmana comportarà un canvi en aquesta dinàmica? Sigui com sigui, la victòria contra els de Ricard Casas va servir per trencar una mala ratxa però, sobretot, per agafar aire.
