Xavier Sucarrats: Diuen els experts que quan un arbre creix tort és fa molt difícil redreçar-lo. Aquesta metàfora es pot aplicar de forma taxativa al Bàsquet Manresa. L'inici de temporada, amb una plantilla on hi mancava un efectiu interior, va ser l'avançament d'uns fets que semblen inevitables. Durant algunes setmanes, probablement de forma innocent, s'argumentava des d'una òptica matemàtica les opcions de salvació de l'equip manresà.
Malgrat la millora no arribava, els principals rivals (Lagun Aro i Fuenlabrada) tampoc aconseguien obrir un forat massa ampli. Quedava molta lliga i una petita bona ratxa permetia revertir la situació. Però aquesta bona ratxa no ha arribat i el temps s'esgota per moments. És més, la situació s'ha agreujat amb el pas de les setmanes amb successos com derrotes en partits que estaven dominats, victòries de rivals contra pronòstic, lesions de jugadors importants, fiasco en la incorporació d'un primer reforç...
Durant el curs 2012-13 tot ha anat malament. I en aquests casos és quan s'ha de fer una anàlisi més profund. És cert que hi ha hagut moments d'autèntic infortuni però també ho és que un equip que només ha sumat quatre victòries pot utilitzar la mala sort com argument. Tampoc es pot culpar als àrbitres, que si bé poden haver tingut algunes errades, en cap cas es pot parlar de "Villarato". Ja perdonaran els lectors el terme futbolístic. Però per arribar a aquesta situació també s'han hagut de cometre errades pròpies i, en aquest sentit, ha mancat com a mínim de portes enfora, autocrítica i reconèixer les coses que s'hagin pogut fer malament.
Davant la difícil situació econòmica, una part de la massa social demanava no cobrir les baixes dels lesionats Javi Rodríguez i Charles Ramsdell ja que això només podia asfixiar encara més les finances del club. El club no ha seguit aquesta idea ja que ha volgut apurar les opcions de permanència. És un opció comprensible. I segurament és la que s'havia de prendre. Els protagonistes són els darrers que s'han de rendir. Però tot i els esforços que el Bàsquet Manresa ha fet, la sensació generalitzada és que això s'acaba.
