Un bloc de pisos ocupat de Manresa s'ha convertit en una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús després que els veïns l'hagin comprat. Es tracta de Cal Bloke, un immoble de set pisos al barri de Vic-Remei, que feia una dècada que estava ocupat. Un dels veïns, Saül Blanch, explica que durant anys van intentar aconseguir un contracte de lloguer social, però no va ser possible. El 2025, però, es va materialitzar una "idea boja": comprar el bloc. La propietat -Promontoria Coliseum- el va posar a la venda i van engegar el procediment per fer una cooperativa d'habitatge amb l'ajut de la fundació Dinamo. Ara, els pisos són de protecció oficial, la cooperativa n'és propietària durant 75 anys i els residents hi viuen pagant un lloguer assequible.
Després d'anys de conflicte amb la propietat -el fons d'inversió Promontoria Coliseum-, els veïns que ocupaven els pisos de Cal Bloke ja poden "respirar tranquils". Tots els habitatges es trobaven immersos en processos de desnonament i amb una expulsió imminent, però la decisió del fons de posar el bloc a la venda els va motivar a engegar un procés de cooperativització que ha culminat amb la compra col·lectiva de l'edifici a mitjans del mes de desembre passat.
L'adquisició, segons explica un dels tècnics de la Dinamo –la fundació que els ha ajudat en tot el procés-, Lucas Vidal, s'ha fet a través del tanteig i retracte, un mecanisme legal que permet a l'administració pública i a les entitats socials tenir preferència per comprar determinats habitatges abans que passin al mercat privat. L'operació s'ha finançat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) i els habitatges han estat qualificats de protecció oficial. La cooperativa serà propietària de l'edifici durant 75 anys i, passat aquest període, passarà a mans de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. El lloguer de cada pis es mou a un preu mitjà d'uns 410 euros i Vidal diu que els habitatges s'han pogut comprar "per sota del preu de mercat" - uns 55.000 euros cadascun-.
Un cas singular
Vidal explica que Cal Bloke "és un dels primers blocs en conflicte de la història recent de Catalunya que acaba en un procés de cooperativització". Per això, des d'aquesta fundació creuen que el cas estableix un precedent "de gran rellevància". El model d'habitatge cooperatiu en règim de cessió fa uns deu anys que existeix a Catalunya i, segons les dades aportades per la Dinamo, a tot el país hi ha uns 1.000 habitatges sota aquest règim. Això significa que els usuaris que viuen a l'edifici són propietaris col·lectius del bloc i la propietat és indivisible. "És un model sense ànim de lucre que funciona fora de les lògiques del mercat i que està governat democràticament pels socis que composen la cooperativa", exposa.
"Portem anys de molta angoixa"
Els veïns de Cal Bloke asseguren que, després d'anys de "molta angoixa", finalment poden "respirar tranquils". És el cas de Saül Blanch, que abans de la pandèmia va ocupar un dels pisos del bloc perquè no trobava cap opció d'habitatge assequible al mercat. Explica que té feines de temporada i això feia que "no podia accedir a la compra ni al lloguer" pels requisits que li demanaven. Blanch diu que molts cops havien "somiat" amb la idea de comprar el bloc i celebra que finalment es va poder materialitzar l'any 2025 quan la propietat el va posar a la venda. "Ara tinc la sensació de poder respirar més tranquil, tot i que encara tinc el cos accelerat perquè el procés ha estat molt intens", exposa el veí.
L'Astray i la Victoria també són veïnes del bloc i tampoc no podien accedir a cap lloguer, ja sigui pels preus "desorbitats" o pel tipus de contracte laboral que tenien. La Victòria, que viu en un dels set pisos amb la seva parella i la seva filla, relata que sempre que trucava a la porta d'un pis per llogar rebia la mateixa resposta: "Nens no, animals no i contractes curts no". "No és que no vulguis pagar, és que ni tan sols pots accedir al mercat", lamenta aquesta veïna. Relata que els anys que ha viscut al pis de manera irregular ha passat "molta angoixa" i diu que "no té preu" arribar a casa i relaxar-se tranquil·lament al sofà.
Les dues veïnes admeten que han tingut "molta sort" per haver aconseguit un preu de l'habitatge molt per sota del de mercat i també per haver tingut el finançament de l'Insitut Català de Finances. "Seria un model ideal per a replicar en altres casos, però cal molta feina per part de les administracions", expliquen.
Un centenar d'habitatges cooperatius a Manresa
El fenomen de l'habitatge cooperatiu ha arribat amb força a Manresa i, amb la suma de Cal Bloke, la ciutat ja compta amb un centenar llarg d'habitatges amb aquesta modalitat. Laura Muxí, coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, explica que la capital del Bages, igual que la resta de Catalunya, "té una problemàtica i una crisi important d'accés a l'habitatge" i, per això, s'estan impulsant diferents projectes cooperatius -en aquests moments n'hi ha cinc en marxa a la ciutat-. "El cooperativisme el que fa és posar solucions a les necessitats. És una manera de posar l'habitatge al lloc que li toca, perquè la gent pugui viure-hi i no per especular", exposa.
