El convent de les Caputxines ja és oficialment propietat de la ciutat de Manresa. L'Ajuntament ha formalitzat aquest dimarts la compra de l'històric immoble a la Federació de Clarisses Caputxines d'Espanya per 1,46 milions d'euros, culminant un procés llarg i complex que garanteix la conservació pública d'un espai patrimonial i simbòlic estretament vinculat a la història de la ciutat. La signatura obre ara una nova etapa en què s'hauran de definir els usos futurs del recinte, que el consistori ja ha avançat que tindran una orientació social, cultural i de servei públic.

Una operació llargament esperada

L'acord de compravenda s'ha formalitzat aquest dimarts al migdia a la Sala de Columnes de l'Ajuntament de Manresa, en un acte en què l'alcalde, Marc Aloy, i la presidenta federal de la Federació de Clarisses Caputxines d'Espanya, Sor Maria José Cano, han signat l'escriptura davant de notari. Durant la cerimònia, la representant de l'orde ha fet lliurament simbòlic de les claus del convent a l'alcalde.

Aloy ha qualificat la jornada de "dia històric" per a la ciutat i ha destacat que es tracta d'una reivindicació llargament compartida tant per la ciutadania com per la comunitat religiosa. "Feia molt temps que esperàvem aquest moment", ha afirmat, tot subratllant que el convent és un espai "històric, patrimonial i molt simbòlic" per a Manresa.

L'operació culmina un procés especialment complex per la naturalesa canònica de l'edifici, que ha requerit les corresponents autoritzacions eclesiàstiques i del Dicasteri del Vaticà, circumstància que ha allargat els terminis de la negociació.

Un espai amb gairebé quatre segles d'història

El convent de les Caputxines, també conegut com a convent de Sant Carles Borromeu, va ser fundat l'any 1638 sobre la casa natal d'Àngela Margarida Prat, la Mare Serafina, fundadora de l'orde de les clarisses caputxines a Espanya.

Situat al carrer Talamanca, el conjunt disposa d'una parcel·la de 4.419 metres quadrats i d'una superfície construïda de 3.166 metres quadrats distribuïda principalment en dues plantes. L'immoble conserva elements arquitectònics i patrimonials de notable valor, fet que el converteix en un dels espais històrics més singulars de la ciutat.

La comunitat religiosa va mantenir-hi activitat durant 388 anys. El maig de 2025, però, va marxar l'última monja resident, Sor Pilar Lumbreras, posant fi a una presència ininterrompuda de gairebé quatre segles.

La voluntat de les monges i de la ciutat

La compra dona resposta a una voluntat compartida per les religioses i per bona part de la societat manresana. De fet, el juliol del 2025 el ple municipal va aprovar una proposició conjunta impulsada per ERC, Junts, Fem Manresa, Impulsem i el Grup Nacionalista, amb el suport del PSC i l'abstenció de Vox, en què s'instava el govern municipal a explorar la cessió o la compra del convent perquè continués vinculat a la ciutat.

Durant l'acte, Sor Pilar Lumbreras, darrera superiora de la comunitat manresana i última monja resident al convent, ha expressat la seva satisfacció perquè l'edifici continuï formant part del patrimoni de la ciutat.

"Sempre vaig sentir que, si algun dia la comunitat s'acabava, el convent havia de ser per a la ciutat", ha afirmat. La religiosa, de 92 anys, ha manifestat que el més important és que el futur ús de l'espai "beneficiï Manresa", independentment que sigui de caràcter social, cultural o d'una altra naturalesa, sempre que respongui a una finalitat col·lectiva.

Futurs usos encara per definir

L'Ajuntament obrirà ara un procés de reflexió per determinar els usos que tindrà el recinte. L'alcalde ha explicat que el debat es farà amb calma i amb la participació de la ciutadania, però ha deixat clar que la titularitat pública permetrà plantejar el futur del convent des de l'interès general.

L'escriptura de compravenda ja estableix que l'immoble es destinarà a finalitats públiques i amb orientació social, descartant expressament qualsevol ús especulatiu o centrat en la rendibilitat econòmica.

"Volem que sigui un espai d'ús públic molt obert", ha remarcat Aloy, que ha apuntat que les futures activitats tindran un caràcter social o cultural i estaran obertes al conjunt de la ciutadania.

Mentrestant, una família de masovers continuarà residint al recinte i mantenint-ne la cura, mentre que els hortolans seguiran utilitzant els espais exteriors com han fet fins ara.

Un precedent frustrat fa quinze anys

La compra municipal tanca definitivament una etapa d'incertesa sobre el futur del convent. Fa aproximadament quinze anys, les religioses ja havien intentat cedir l'immoble a la Fundació Sociosanitària de Manresa per convertir-lo en una residència per a gent gran. Aquella operació, però, no es va arribar a materialitzar després que el Bisbat de Vic la revoqués.

Ara, amb la propietat definitivament en mans municipals, el convent inicia una nova etapa que haurà de concretar quina funció assumirà dins la ciutat, però amb una premissa ja fixada: preservar el seu valor patrimonial i posar-lo al servei de l'interès col·lectiu.