El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ha acollit entre els anys 2014 i 2025 un estudi de seguiment del falcó mostatxut (Falco subbuteo), realitzat per la guarderia forestal, que ha permès analitzar l'estat de la població i els paràmetres reproductius d'aquest rapinyaire. Els resultats indiquen una població consolidada, amb fins a dotze territoris detectats durant el període, tot i que els dos darrers anys s'ha observat una lleugera davallada en el nombre de parelles reproductores, que s'ha situat en vuit territoris estables. El màxim nombre de parelles es va registrar el 2020, amb onze territoris ocupats, i es va mantenir elevat fins al 2023.

Els indicadors reproductius són similars als d'altres zones de la península Ibèrica, amb una productivitat mitjana de 1,65 polls per parella que intenta criar i un èxit reproductor de 1,51 polls volant per parella. Entre 2019 i 2025 es van seguir 39 parelles, de les quals el 90% van iniciar la cria, mentre que un 10% van mostrar conducta territorial sense pondre ous. Algunes criatures van desaparèixer, possiblement per episodis de predació, manca d'aliment o efectes de les altes temperatures. L'estudi assenyala que el nombre total de parelles correspon a un recompte acumulat, de manera que un mateix territori pot haver estat ocupat per diferents parelles en temporades successives.

El falcó mostatxut és un rapinyaire migrador transsaharià, àgil en vol i especialitzat en capturar insectes, ratpenats i petits ocells. A Catalunya té una distribució àmplia però discontínua i, durant la cria, ocupa tant zones forestals com paisatges agroforestals o amb presència de cingleres. Al Parc, l'espècie mostra un comportament marcadament rupícola, amb la majoria de parelles criant a parets rocoses, sovint aprofitant nius de corbs o, de manera puntual, estructures artificials com torres de línies elèctriques.

El seguiment s'ha basat en prospeccions anuals durant la temporada reproductora, amb observacions d'adults, conductes territorials, posta, naixement dels polls i data d'envol. A partir del 2019, es van integrar dades de projectes de seguiment a escala catalana i col·laboracions d'observadors locals. Entre 2022 i 2025, l'estudi s'ha completat amb l'anellament científic de 18 polls per obtenir informació sobre supervivència i dispersió.

Els investigadors conclouen que, tot i la consolidació de la població durant la darrera dècada, les fluctuacions recents reforcen la necessitat de mantenir el monitoratge a llarg termini i adaptar mesures de gestió, com regular activitats d'escalada durant el període reproductor (juny-setembre). També s'assenyala que els possibles canvis en la distribució geogràfica del falcó, probablement vinculats al canvi climàtic, seran un aspecte clau a observar en els pròxims anys al Parc i en altres espais naturals.