El papa Francesc a Manresa: la visita que no va poder ser

El pontificat de Bergoglio ha tingut, però, connexió amb la capital del Bages

  • Aloy, Calmet i Junyent durant la recepció del papa Francesc al Vaticà el juny de 2020 -
Publicat el 21 d’abril de 2025 a les 15:00

El pontificat del papa Francesc, mort aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys, ha tingut diversos episodis manresans. Després de plantejar-se com a possibilitat els anys previs, finalment, el papa Francesc no va visitar Manresa el 2022, durant la commemoració dels 500 anys l'estada d'Ignasi de Loiola a la ciutat. Era una ocasió gairebé única: coincidia un Papa de la Companyia de Jesús amb la celebració del mig mil·lenni de l'estada del fundador de l'orde a la ciutat, on va escriure els Exercicis Espirituals que van donar origen als Jesuïtes.

Segons fonts vaticanes, la participació del pontífex en la pacificació de la guerra civil que patia el Sudan, va ser un dels motius que li van impedir la visita. El Papa també volia evitar la "polarització política" que podria suposar la seva visita a l'Estat, ja que la seva arribada podria ser utilitzada de manera partidista per sectors claus de la política espanyola. A més, les tenses relacions entre el govern de Pedro Sánchez i les institucions de l'Església podrien condicionar de manera negativa la visita del Papa.

Tot i el desengany d'aquesta possibilitat, ben poc realista vista amb perspectiva, Bergoglio ha tingut un pontificat en què Manresa hi ha estat prou present. Si bé el Papa no va visitar Manresa durant el 2022, Manresa -o els seus màxims representants- sí que va visitar el Vaticà en una recepció on Valentí Junyent, Marc Aloy i Josep Calmet van poder-li explicar la commemoració.

També Sor Lucía Caram, argentina com Bergoglio, va trobar-se diverses vegades amb el pontífex al Vaticà, on va rebre el seu suport a les obres que porta a terme a Manresa. El novembre de 2021, durant l'Àngelus, el papa Francesc va tornar a tenir Manresa en la memòria quan va recordar els tres frares caputxins Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec, de Sant Pere de Riudebitlles, i Josep Oriol, de Barcelona, assassinats durant la Guerra Civil a la ciutat i que havien estat beatificats, un dia abans, a la basílica de la Seu.