El projecte de masoveria urbana de Càritas acaba amb final feliç i ganes de més
Amb el suport de Càritas i l'Ajuntament de Manresa, quatre famílies amb risc d'exclusió social van ser les encarregades de rehabilitar un edifici del barri antic i des de mitjans de febrer ja hi viuen
Ara a portada

- Aina Font Torra
- Periodista de NacióManresa i Criar.cat
Publicat el 09 de març de 2016 a les 20:29
Actualitzat el 10 de març de 2016 a les 18:05
La Juliana, el Mohamed, la Latifa i el Tahar, juntament amb les seves famílies, han estat els afortunats que, a través d'una selecció feta pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa han anat a viure a l'edifici que està situat al carrer Sant Miquel número 29. Un edifici que va ser l'escollit per Càritas i el consistori de la ciutat per engegar el projecte de masoveria urbana, un programa que van presentar els dos ens el mes de juliol passat, a partir d'una proposta aprovada en el ple de l'ajuntament el març del 2013 a instàncies d'ERC, i que pretenia ajudar a facilitar l'accés a l'habitatge a persones en risc d'exclusió social.
Amb aquest programa, tal com ha explicat aquest dimecres al matí el director de Càritas, Jaume Espinal, en el marc d'una sessió de portes obertes als quatre pisos de l'edifici del carrer Sant Miquel, "el que volíem era poder rehabilitar pisos que estiguessin buits i alhora poder donar llar a gent amb un alt risc de vulnerabilitat que no en tenia".
Després de fer recerca i buscar propietaris que compartissin el projecte de l'entitat manresana, van topar amb la família Costa, que té un edifici que ja portava 4 anys buit i que, després de tenir-lo un quant temps llogat, va ser ocupat i, conseqüentment, trinxat. "No ens atrevíem ni a llogar-lo", explica Francesc Torredemer Costa, fill d'una de les propietàries, que comenta que de seguida que van saber que Càritas tenia la intenció de dur a terme el projecte de masoveria urbana, s'hi van posar en contacte. "A més, vam comptar amb l'interès de la Cambra de la Propietat de Manresa, Jordi Carreras, que a banda de representar els propietaris en qüestió, ha fet d'incentiu per altres que tenen idees d'aquest tipus", ha dit.
Així doncs, després que Càritas valorés la possibilitat de dur a terme el projecte en set habitatges més, es va decantar per l'edifici dels Costa, que antigament, a la planta baixa, hi havia hagut la merceria Costa i Blasi.
El projecte impulsat per l'Ajuntament i Càritas proposava que els propietaris posessin els diners per a la restauració dels pisos, mentre que els mateixos futurs llogaters, hi posarien la mà d'obra, "de manera que el valor d'aquesta mà d'obra durant el temps que han estat treballant, se'ls hi condona en el lloguer dels propers mesos", ha dit el president de Càritas, tot detallant que es va fer un contracte de 5 anys amb la propietat i es va decidir que durant els primers 3 anys els masovers no pagarien lloguer. "A partir del tercer any pagaran només un lloguer social, que suposa 2 euros per metre quadrat", comenta. Cada pis té, aproximadament, 60 metres quadrats. Si es multiplica aquesta xifra per dos, el resultat és que els masovers pagaran de lloguer uns 120 euros al mes.
Al mes d'agost de l'any passat van començar les obres. Primerament van entrar-hi uns quants paletes per enderrocar el que calia i fer les obres de més cabal. Després, amb l'ajuda del Juan, un constructor especialitzat, els masovers i futurs llogaters van començar a treballar per rehabilitar els habitatges amb jornades de quatre hores diàries, de dilluns a divendres. En total, el cost d'aquest projecte ha estat de 80.000 euros, 10.000 dels quals els ha posat l'Ajuntament de Manresa i la resta ha anat a càrrec dels mateixos propietaris i de Càritas.
"Estic molt contenta amb aquest canvi de pis. Ha estat un canvi radical per a nosaltres i ara vivim molt bé", ha explicat la Latifa, que viu al tercer pis d'aquest edifici amb el seu marit i els seus dos fills, d'1 i 4 anys. "Al lloc on vivíem abans hi havia moltíssima humitat i no hi havia gens de llum, de manera que durant el dia sempre havia de tenir el llum encès perquè si no, no m'hi veia", declara. En la mateixa línia ha parlat el Tahar, de 50 anys, que viu al quart pis amb la seva filla, que en té 17: "saber que tinc una estabilitat en el tema de l'habitatge em dóna molta tranquil·litat. I aquest pis, per mi i la meva filla, és perfecte". Un assossec que també ha experimentat el Mohamed, de 33 anys, que viu al segon pis amb la seva dona i el seu fill que comenta "haver trobat una sortida" en aquesta nova llar.
Els nous inquilins van ser escollits pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, que van fer una selecció sota uns criteris de problemàtica residencial. En total van tramitar vint-i-vuit sol·licituds i d'aquestes se'n van escollir quatre, tenint en compte, també, que les famílies tinguessin un mínim d'ingressos estables perquè al cap de tres anys de carència, hauran de pagar el lloguer. De totes maneres, des del moment que hi van entrar a viure –ara farà un mes-, els llogaters es van fer càrrec de les despeses comunitàries i les de la llum i el gas.
La mateixa alegria dels llogaters la comparteixen també, els cosins Costa, que asseguren que "per a nosaltres tot han sigut facilitats, tan a nivell d'organització per part de Càritas com a nivell de la Cambra de la Propietat, l'Ajuntament i l'equip que han format tots plegats". Segons els propietaris, "s'ha fet molta feina i a banda de la labor social que es fa econòmicament, això ens ha resolt un problema que teníem que hagués pogut ser molt gran, perquè per molt que nosaltres haguem pagat una part del material, la part més important ha estat la de la mà d'obra, que ha deixat uns pisos irreconeixibles de com estaven abans".
El projecte no s'acaba aquí
Davant l'èxit d'aquest primer projecte, Jaume Espinal ja ha avançat que "estem estudiant una cartilla de 8 pisos més per fer el mateix, i d'aquests n'escollirem 4, que procurarem que siguin al barri antic". De fet, la localització també és important, perquè, en el cas que es potenciï la rehabilitació de pisos en aquesta zona de la ciutat, suposarà un doble benefici pel nucli històric, tenint en compte que el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó, va declarar, la setmana passada en una compareixença, que el barri vell de la ciutat necessita més veïns per remuntar-lo i donar-li vida.
De fet, d'aquests vuit pisos també n'hi ha dos que són propietat municipal (de Forum). I és que tal com han explicat les regidores de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich; i d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolària, "quan es tiri endavant el següent projecte, nosaltres hi seguirem col·laborant i invertint".
Amb aquest programa, tal com ha explicat aquest dimecres al matí el director de Càritas, Jaume Espinal, en el marc d'una sessió de portes obertes als quatre pisos de l'edifici del carrer Sant Miquel, "el que volíem era poder rehabilitar pisos que estiguessin buits i alhora poder donar llar a gent amb un alt risc de vulnerabilitat que no en tenia".
Després de fer recerca i buscar propietaris que compartissin el projecte de l'entitat manresana, van topar amb la família Costa, que té un edifici que ja portava 4 anys buit i que, després de tenir-lo un quant temps llogat, va ser ocupat i, conseqüentment, trinxat. "No ens atrevíem ni a llogar-lo", explica Francesc Torredemer Costa, fill d'una de les propietàries, que comenta que de seguida que van saber que Càritas tenia la intenció de dur a terme el projecte de masoveria urbana, s'hi van posar en contacte. "A més, vam comptar amb l'interès de la Cambra de la Propietat de Manresa, Jordi Carreras, que a banda de representar els propietaris en qüestió, ha fet d'incentiu per altres que tenen idees d'aquest tipus", ha dit.
Així doncs, després que Càritas valorés la possibilitat de dur a terme el projecte en set habitatges més, es va decantar per l'edifici dels Costa, que antigament, a la planta baixa, hi havia hagut la merceria Costa i Blasi.
El projecte impulsat per l'Ajuntament i Càritas proposava que els propietaris posessin els diners per a la restauració dels pisos, mentre que els mateixos futurs llogaters, hi posarien la mà d'obra, "de manera que el valor d'aquesta mà d'obra durant el temps que han estat treballant, se'ls hi condona en el lloguer dels propers mesos", ha dit el president de Càritas, tot detallant que es va fer un contracte de 5 anys amb la propietat i es va decidir que durant els primers 3 anys els masovers no pagarien lloguer. "A partir del tercer any pagaran només un lloguer social, que suposa 2 euros per metre quadrat", comenta. Cada pis té, aproximadament, 60 metres quadrats. Si es multiplica aquesta xifra per dos, el resultat és que els masovers pagaran de lloguer uns 120 euros al mes.
Al mes d'agost de l'any passat van començar les obres. Primerament van entrar-hi uns quants paletes per enderrocar el que calia i fer les obres de més cabal. Després, amb l'ajuda del Juan, un constructor especialitzat, els masovers i futurs llogaters van començar a treballar per rehabilitar els habitatges amb jornades de quatre hores diàries, de dilluns a divendres. En total, el cost d'aquest projecte ha estat de 80.000 euros, 10.000 dels quals els ha posat l'Ajuntament de Manresa i la resta ha anat a càrrec dels mateixos propietaris i de Càritas.
"Estic molt contenta amb aquest canvi de pis. Ha estat un canvi radical per a nosaltres i ara vivim molt bé", ha explicat la Latifa, que viu al tercer pis d'aquest edifici amb el seu marit i els seus dos fills, d'1 i 4 anys. "Al lloc on vivíem abans hi havia moltíssima humitat i no hi havia gens de llum, de manera que durant el dia sempre havia de tenir el llum encès perquè si no, no m'hi veia", declara. En la mateixa línia ha parlat el Tahar, de 50 anys, que viu al quart pis amb la seva filla, que en té 17: "saber que tinc una estabilitat en el tema de l'habitatge em dóna molta tranquil·litat. I aquest pis, per mi i la meva filla, és perfecte". Un assossec que també ha experimentat el Mohamed, de 33 anys, que viu al segon pis amb la seva dona i el seu fill que comenta "haver trobat una sortida" en aquesta nova llar.
Els nous inquilins van ser escollits pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, que van fer una selecció sota uns criteris de problemàtica residencial. En total van tramitar vint-i-vuit sol·licituds i d'aquestes se'n van escollir quatre, tenint en compte, també, que les famílies tinguessin un mínim d'ingressos estables perquè al cap de tres anys de carència, hauran de pagar el lloguer. De totes maneres, des del moment que hi van entrar a viure –ara farà un mes-, els llogaters es van fer càrrec de les despeses comunitàries i les de la llum i el gas.
La mateixa alegria dels llogaters la comparteixen també, els cosins Costa, que asseguren que "per a nosaltres tot han sigut facilitats, tan a nivell d'organització per part de Càritas com a nivell de la Cambra de la Propietat, l'Ajuntament i l'equip que han format tots plegats". Segons els propietaris, "s'ha fet molta feina i a banda de la labor social que es fa econòmicament, això ens ha resolt un problema que teníem que hagués pogut ser molt gran, perquè per molt que nosaltres haguem pagat una part del material, la part més important ha estat la de la mà d'obra, que ha deixat uns pisos irreconeixibles de com estaven abans".
El projecte no s'acaba aquí
Davant l'èxit d'aquest primer projecte, Jaume Espinal ja ha avançat que "estem estudiant una cartilla de 8 pisos més per fer el mateix, i d'aquests n'escollirem 4, que procurarem que siguin al barri antic". De fet, la localització també és important, perquè, en el cas que es potenciï la rehabilitació de pisos en aquesta zona de la ciutat, suposarà un doble benefici pel nucli històric, tenint en compte que el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó, va declarar, la setmana passada en una compareixença, que el barri vell de la ciutat necessita més veïns per remuntar-lo i donar-li vida.
De fet, d'aquests vuit pisos també n'hi ha dos que són propietat municipal (de Forum). I és que tal com han explicat les regidores de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich; i d'Acció Social i Cooperació, Àngels Santolària, "quan es tiri endavant el següent projecte, nosaltres hi seguirem col·laborant i invertint".
Et pot interessar
-
Societat Josep, Leonor i família acomiaden 38 anys a Cal Manel entre amics
-
Societat Tall de trànsit al Camí del Grau de Manresa, dilluns
-
Societat L'Ajuntament de Manresa s'il·luminarà de blau dilluns per sensibilitzar sobre la malaltia de Huntington
-
Societat Tall de trànsit al carrer Lluís Millet de Manresa a partir de dimarts