Xavier Sucarrats: La victòria de l'Assignia Manresa davant Unicaja el passat dissabte va permetre somniar durant unes hores amb la Copa del Rei. La fita era altament improbable i només un miracle podia fer-la realitat. Més, quan el Gescrap Bilbao remuntava a Fontes de Sar davant l'Obradoiro. Realment difícil, però l'equip manresà hi era fins al darrer moment.

Però l'afició bagenca es va llevar el diumenge amb il·lusió. Una il·lusió que tenia com a destí la muntanya màgica de Montjuïc. La televisió engegada, els ordinadors connectats a la Jornada Virtual i la calculadora en mà per anar sumant i restant els punts que s'havien de recuperar del bàsquet average. Ben aviat va quedar clar que només era un somni. La victòria parcial del Fuenlabrada davant el Blancos de Rueda ho deixava vist per sentència. El CAI de Saragossa plantava cara al Barça i no cedia pels dotze punts desitjats. És més, els aragonesos haguessin pogut endur-se el partit en un final a cara o creu. I la contundent derrota del València Bàsquet fins ben entrat el tercer quart tampoc era suficient. Dels quatre resultats necessaris només se'n donava un. El Lagun Aro perdia a Múrcia. Però finalment, ni aquest. Els donostiarres es van recuperar i van classificar-se per la Copa.

L'Assignia Manresa hi ha estat fins el darrer moment. Ara toca positivar. Les vuit victòries de la primera volta són moltes. Només una menys que el setè classificat. I quatre més que els equips que perdrien la categoria. És la dada important.

Diumenge vinent s'ha de donar un nou pas a Badalona. Un nou pas que permeti que d'aquí a un any, l'Assignia Manresa torni a somniar una vegada més.

No voldria acabar aquest article sense enviar un missatge de suport a Manel Comas que ahir va fer públic que pateix un càncer. Manel, molta sort.