Una jornada comunitària al parc de Casa Caritat de Manresa ha obert un procés d'organització veïnal que busca reforçar vincles, recuperar espais comuns i impulsar noves formes de participació social als barris de Manresa. L'experiència, inspirada en processos previs a Plaça Catalunya, vol créixer des del mateix veïnat i sense estructures tancades, en un moment en què l'aïllament social, la precarietat residencial i la transformació urbana marquen el dia a dia de molts barris.

Un matí per cuidar el parc i començar a construir comunitat

Dissabte al matí, el parc de Casa Caritat es va convertir en escenari d'una jornada que anava molt més enllà de les tasques de manteniment. Una quarantena de persones van participar en una matinal que combinava treball pràctic -neteja, petites reparacions, pintura d'elements degradats o plantació de vegetació- amb una voluntat clara: recuperar l'espai públic com a lloc de trobada i relació.

L'organització prèvia i l'ús de materials senzills van permetre actuar sobre diferents punts del parc amb rapidesa i coordinació. L'objectiu no era només millorar l'estat físic de l'espai, sinó revertir una percepció de deixadesa que, segons els impulsors, s'havia anat consolidant amb els anys.

Però l'essència de la jornada no es trobava només en la feina feta. L'acció col·lectiva es va concebre com un primer pas per reforçar vincles entre veïns demostrant que la transformació dels barris també pot començar des de baix, des de la iniciativa pròpia.

Moltes persones que passaven pel parc es van interessar per l'activitat. Algunes s'hi van sumar durant el matí i d'altres van acabar participant en el debat posterior. Aquesta permeabilitat, expliquen des de l'impuls del projecte, forma part del sentit mateix de la iniciativa: construir espais oberts, accessibles i diversos.

De l'experiència de Plaça Catalunya a un nou procés a Vic-Remei

El projecte no sorgeix del no-res. Té arrels en experiències prèvies d'organització comunitària a altres zones de la ciutat, especialment a Plaça Catalunya, on durant els darrers mesos es van impulsar trobades veïnals arran d'un conflicte d'usos de l'espai públic.

Aquell procés va acabar derivant en la recuperació d'una comissió comunitària que, amb el temps, va permetre reactivar activitats com la revetlla de Sant Joan o les festes de barri. L'experiència va demostrar, segons expliquen, que la dinamització comunitària té més recorregut quan es construeix des del mateix veïnat.

A partir d'aquí va néixer la reflexió que ara pren forma al Vic-Remei: els projectes comunitaris poden rebre suport de col·lectius i entitats, però han de ser liderats per la gent que viu al barri si volen consolidar-se.

La voluntat actual és, per tant, impulsar un procés que no depengui d'una estructura concreta ni d'una organització específica, sinó que es construeixi com un espai compartit entre veïns, entitats i agents socials.

La comissió comunitària: un espai encara en construcció

Tot i que es parla sovint de comissió comunitària, les persones impulsores insisteixen que el procés es troba encara en una fase inicial. No hi ha una estructura tancada ni un model definit. La jornada de dissabte va servir sobretot per posar en comú preocupacions i idees: gentrificació, futur del barri, activitats culturals, dinamització social o propostes concretes com concursos veïnals, activitats festives o noves accions comunitàries.

El compromís principal va ser recollir totes aquestes aportacions i mantenir el contacte amb les persones que hi van participar per convocar noves trobades. El format encara no està definit: podria ser una nova jornada d'acció comunitària, una assemblea oberta o altres formats que s'adaptin a les necessitats del moment.

La idea central és avançar sense imposar estructures rígides, deixant que el procés es defineixi a mesura que s'hi incorpori més gent.

Autogestió i convivència: una mirada alternativa als conflictes

Un dels eixos conceptuals del projecte és la idea que la convivència i el coneixement entre veïns poden ser eines per abordar conflictes quotidians sense dependre exclusivament d'intervencions externes.

La proposta no parteix de la idea d'un barri sense conflictes, sinó d'un barri amb eines per gestionar-los de manera comunitària. L'experiència prèvia en moviments socials o col·lectius aporta, segons expliquen, metodologies i aprenentatges que es poden traslladar a la realitat veïnal.

En aquest sentit, la construcció de relacions quotidianes es veu com una forma de reforçar la cohesió social i reduir dinàmiques de por o desconfiança. També es planteja com una manera de combatre discursos d'odi o d'exclusió a través del contacte directe i el coneixement mutu. Aquest enfocament implica processos lents i de molta feina de base, però es defensa com una via més sòlida per construir convivència real.

Contra l'aïllament social i la pèrdua de vida comunitària

Les persones implicades en el projecte identifiquen una tendència generalitzada cap a l'aïllament social i la pèrdua d'ús dels espais públics. Aquesta transformació, expliquen, té conseqüències directes en la manera com es viuen els barris.

Cada vegada és més habitual viure els conflictes com a problemes individuals i no com a situacions compartides. Això pot provocar una progressiva privatització emocional i social dels espais col·lectius.

El projecte busca revertir aquesta tendència promovent trobades, activitats i espais de relació que permetin reconstruir la xarxa social del barri.

Habitatge, arrelament i relleu generacional

Un altre dels debats que va aparèixer durant la jornada té a veure amb la dificultat d'arrelament de les noves generacions. La precarietat residencial, la mobilitat forçada o els canvis constants de barri dificulten la implicació comunitària a llarg termini.

La idea que una persona pot construir la seva vida al mateix barri durant dècades és cada vegada menys realista per a molts joves. Aquesta situació afecta directament la participació en entitats veïnals i la continuïtat de projectes comunitaris.

En aquest context, la feina als barris es vincula també a la defensa del dret a quedar-s'hi: la comunitat comença per la possibilitat real de viure-hi de manera estable.

Relació amb entitats i associacions de veïns

El projecte no es planteja com una alternativa a les associacions de veïns, sinó com un espai complementari. Les entitats històriques són reconegudes com a motors clau en l'organització social dels barris durant dècades. La voluntat és sumar-les al procés, igual que altres agents: entitats socials, equipaments educatius, cooperatives, comerços o projectes comunitaris existents.

L'objectiu és construir un espai el més ampli i divers possible, que reflecteixi la pluralitat real del barri.

Un procés obert que vol créixer des del carrer

El projecte del Vic-Remei es defineix, sobretot, com un procés. No hi ha calendari tancat ni objectius finals prefixats. El focus està posat en la continuïtat: tornar a convocar, sumar gent nova, transformar idees en accions concretes.

La jornada del parc ha servit per demostrar que existeix interès i predisposició per implicar-se en la vida comunitària. Ara el repte és consolidar aquesta energia i convertir-la en una estructura flexible però estable. La voluntat és que el projecte creixi de manera orgànica, al ritme del mateix barri, sense imposicions externes ni dependències institucionals.

La transformació social com a procés quotidià

Més enllà de les accions concretes, el projecte transmet una idea de fons: la transformació social no és només una qüestió de grans decisions polítiques, sinó sobretot de petites accions quotidianes. Arreglar un parc, organitzar un dinar comunitari, parlar amb veïns desconeguts o compartir preocupacions comunes es converteixen en actes que poden reforçar la cohesió social.

La iniciativa del Vic-Remei vol explorar aquest camí: construir comunitat des del dia a dia, des del carrer, des de les relacions personals.