Els companys de departament a la Universitat de Girona de Rafel Llussà, traspassat recentment, han emès una carta pública a fi de reconèixer la seva vàlua i a palesar com era i com es comportava, la qual cosa pot acompanyar familiars i amics en el dol.
El funeral pel que fou regidor socialista a Manresa durant la segona legislatura democràtica tindrà lloc dissabte a les 12 del migdia a l'església de Crist Rei.
En memòria d'en Rafel
Hi ha persones que transmeten serenor, tranquil·litat. En Rafel Llussà n'és –n'era- una. El seu caminar pausat, la seva mirada benèvola, l a seva bonhomia irradiaven calma i placidesa. D'aparença introvertida, de tarannà solitari en una primera llambregada, d'aspecte assenyat, en Rafel no defugia ni reprimia la rauxa, sinó tot el contrari: quan li venia de gust, la vivia amb intensitat, amb un agut i intel·ligent sentit de l'humor. Gaudia de la companyia i de la conversa, però també de la solitud i de la contemplació, estats que, en els últims anys, havia conreat d'una manera especial. No deu pas ser per atzar que, en aquesta darrera etapa de la seva vida, mostrés un notable interès pels nous paradigmes, per les noves formes d'organització social i les estructures espacials que se'n deriven, com les que propugnen les teories del decreixement.
Home de profundes conviccions socials i polítiques, sorprenia l'interlocutor per les seves sòlides argumentacions. No temia anar a contracorrent de les opinions majoritàries i no defugia mai el conflicte dialèctic, però sempre amb una exquisida elegància en les formes i en el to, la qual cosa no era incompatible –quan convenia- amb una defensa vehement i contundent dels seus punts de vista. No estalviava esforços per arribar al consens, sempre, però, que s'imposés el sentit comú. Es traspuava per totes bandes el seu compromís per la res publica i a fe de món que s'havia format a consciència en aquest terreny: com a actiu militant polític en els darrers anys del franquisme i primers de la democràcia, com a brillant gestor a l'Ajuntament de Barcelona en el període 1989-1995, com a coordinador dels estudis de Geografia des de l'any 2004 al 2009 i com a director del Departament de Geografia des de l'any 2009 al 2014. I ara com a degà de la Facultat de Lletres de la UdG, un càrrec recentment estrenat al qual hi havia abocat tota la seva il·lusió i energies. N'és una prova el programa d'activitats d'altíssima qualitat que l'equip de deganat va endegar a principis d'aquest semestre. Haguéssim tingut un degà formidable. N'estem convençuts.
Llicenciat en Geografia l'any 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, en Rafel esdevingué doctor uns quants anys més tard, el 1999. Mentre, s'havia dedicat intensament a la docència en l'ensenyament secundari, concretament des de l'any 1983 al 1989, sense abandonar mai l'interès per la recerca. En són prova dos màsters aconseguits en aquest període: el Master of Science in Geography de l'any 1988, cursat a la London School of Economics and Political Science, i el Màster d'Estudis Regionals i Urbans de la UAB, l'any 1989. La seva recerca s'ha centrat en l'anàlisi territorial de la Catalunya central, el canvi econòmic en àrees industrials, l'evolució de les àrees urbanes i les xarxes de ciutats, l'organització territorial de l'administració local i l'estudi dels mecanismes del desenvolupament local.
L'hem tingut al nostre costat durant 20 anys i notarem el seu sobtat allunyament sempre més. En Rafel ha passat per aquesta vida amb discreció, sense fer soroll ni molestar, però la seva presència espargia una aura especial. Són precisament aquestes presències les que, quan esdevenen absències, generen un buit existencial incommensurable. És el buit que ara mateix sentim els seus companys i companyes, el buit que sentiran tots aquells que l'envoltaven i l'estimaven. Només el record d'una persona extraordinària i la profunda petja que ha deixat en nosaltres seran capaços de mitigar-nos el dolor i la tristesa.
Les companyes i companys del Departament de Geografia.
Universitat de Girona
