Escoltant la regidora de promoció i portaveu de l'Ajuntament de Pontevedra, Anabel Gulias, és impossible no sentir sana enveja del que el govern municipal del Bloque ha aconseguit a la capital gallega des que va obtenir l'alcaldia el 1999, pel que fa a pacificació dels carrers de la ciutat aplicant mesures contundents i restrictives al vehicle privat, que han resultat efectives per al benestar de la població i que li han suposat diversos premis internacionals de mobilitat.
Pontevedra ha reduït el trànsit de cotxes al centre de la ciutat en un 97% i al total de la nucli urbà en un 53%. També ha reduït les emissions de CO2 en un 67%, i des de 2011 no ha mort cap persona atropellada. "El 1999 entraven 80.000 cotxes fins al centre de la ciutat i el 2015 n'entraven 7.000. Ara encara són menys", ha exemplificat la regidora en l'acte organitzat aquest dijous per Fem Manresa a la Casa Lluvià.
"El trànsit de vehicles no s'arregla" ha emfatitzat Gulias juntament al geògraf especialista en mobilitat sostenible Màrius Navazo, que també ha participat en l'acte, "si posem més carrils i més aparcaments per als cotxes, la gent agafa més el cotxe fins que tornem a necessitar més carrils i més aparcaments". "És un cercle viciós, un peix que es mossega la cua", ha sentenciat Navazo.
Les preguntes que s'han de fer, segons els ponents, són "qui ha de manar a la ciutat? quina importància té l'espai públic?". L'espai públic és un dret bàsic "com ho són les escoles o els hospitals", ha assegurat Gulias, que, a l'hora de tancar carrers al trànsit ha assegurat que "sempre hi haurà gent en contra", i per això ha aconsellat "no buscar falsos consensos".
El govern de Pontevedra va convertir per a vianants tot el centre històric de la ciutat i va esponjar les calçades per a vehicles a la resta de la trama urbana. "El 1999, Pontevedra era un magatzem de cotxes", ha assegurat la regidora. S'ha eliminat el trànsit de pas i, eliminant aparcament, també s'ha eliminat el trànsit d'agitació, aquell que només fa recorregut per estacionar. "Tothom pot arribar arreu amb el cotxe i de forma gratuïta", ha explicat, "però no pot aparcar, només estacionar per carregar algú o alguna cosa i sempre tenint en compte que en qualsevol cas el vianant sempre té preferència". Per això la majoria de passos de vianants que creuen calçades de cotxe són a l'altura de les voreres.
A més, Pontevedra va ser la primera ciutat de l'Estat que va aplicar la limitació a 30km/h, "tot i que ara ja la tenim limitada a 20 i a 10km/h". "A Pontevedra, els vianants domestiquen els cotxes" ha assegurat. Per això, quan algú li pregunta a l'alcalde de Pontevedra "i ara on aparco el cotxe?" li respon que "no és el meu problema".
Fem Manresa pren nota de Pontevedra per aplicar un model de pacificació de vehicles a la ciutat
Societat
La capital gallega ha reduït el trànsit de cotxes a tota la ciutat en un 53% i les emissions de CO2 en un 67% amb les mesures aplicades
ARA A PORTADA
-
Economia De 190.000 a 475.000 euros sense posar-hi ni un totxo: el «negoci» de l'habitatge al cor de Manresa Pere Fontanals
-
Esports Laia Font acaba 12a individual a l'Europeu i Espanya es classifica per a la final per equips Pere Fontanals
-
Economia CGT i ASB denuncien ERTO al sector carni del Bages arran de la pesta porcina Pere Fontanals
-
Societat Cardona presenta un projecte de 10,5 milions d'euros per revitalitzar el nucli antic amb el Pla de Barris Pere Fontanals
-
- Pere Fontanals
- Responsable de NacióManresa
Publicat el
10 de novembre de 2022 a
les 22:20
Actualitzat el
10 de novembre de 2022 a les
22:31
Et pot interessar
-
Societat
Mor el conductor d'un cotxe en sortir de la via a la C-37z a Manresa
-
Societat
Cardona reclama a la Diputació una solució definitiva per a les obres de l'avinguda del Rastrillo
-
Societat
Manresa inicia dilluns l'asfaltatge d'onze punts de la ciutat
-
Societat
Sant Andreu Salut programa sis xerrades gratuïtes sobre salut, cures i benestar
-
Societat
La Residència Navarcles renova fins al 2030 l'acreditació com a Centre Lliure de Contencions
-
Societat
Prop de 700 persones fan ús de les dutxes i la bugaderia socials de Manresa el 2025
