Xavier Sucarrats: La Bruixa d'Or 60 – Baloncesto Fuenlabrada 73. Queden deu minuts per acabar el partit i el Nou Congost olora el drama. L'equip local erra els tres primers atacs del període definitiu amb uns llançaments mal seleccionats. Els madrilenys sumen vuit punts ràpidament i s'escapen encara més al marcador. Ni el temps mort demanat des de la banqueta hi posa solució. Al final dels quaranta minuts, una altra victòria s'escapa del Bages mentre l'afició continua animant a cor que vols. Aquest és el final més probable si mirem un any enrere. Afortunadament, la història va ser molt diferent i el conjunt manresà es va endur el triomf en un final èpic.
Probablement, aquesta capacitat de reacció sigui el tret distintiu més important entre la plantilla bagenca de la temporada passada amb l'actual. Un club que té els recursos que té mostra com a mínim més caràcter. Malgrat que el duel de fa una setmana davant el Guipúscoa Bàsquet no pot deixar bones sensacions, La Bruixa d'Or no va abaixar els braços i quan estava catorze punts a sota va tenir l'esma de reduir la derrota, per molt que perdre és sempre perdre. Sigui d'un punt o de quaranta.
Davant els madrilenys, Eriksson va ser el protagonista. Però el suec sol no se n'hagués sortit. Companys seus com Kouguere, Monroe i Arco van sumar en moments importants. Ljubicic va tenir la sang freda al moment just. I Comenge va gestionar correctament els temps morts.
La victòria de La Bruixa d'Or davant el Baloncesto Fuenlabrada hauria de ser un punt d'inflexió. És una condició necessària però no suficient per tirar endavant. El patiment està assegurat fins a final de temporada per aconseguir una salvació per mèrits esportius. Ser forts al Nou Congost i pescar a Valladolid han de ser els pilars per romandre a la lliga Endesa. No serà fàcil però amb el caràcter mostrat contra el Fuenlabrada, els jugadors de l'entitat manresana ho poden aconseguir.
