Manresainfo.cat ofereix la segona part de l'entrevista amb el president executiu del Bàsquet Manresa, Josep Vives. La primera part es va centrar més en l'aspecte econòmic. La segona entrega aprofundeix més en el futur del club, les possibilitats de permanència administrativa a l'ACB i de les continuïtats o no de jugadors, tècnics i el mateix president.

 

- La única opció de seguir a l'ACB és la via administrativa. Quins imputs té el Bàsquet Manresa a dia d'avui?

- Són uns imputs molt primerencs. El primer és molt recent. La temporada passada ni Valladolid ni Estudiantes van baixar malgrat ocupar places de descens. I no van baixar perquè n'hi va haver dos que no van poder pujar. Un que va desaparèixer, el Menorca, i l'altre, el CB Canarias, que es va canviar la plaça amb l'Alacant perquè si no aquest darrer es dissolia. I llavors, rebaixant-se el cànon en una assamblea extraordinària de l'ACB vam aprovar que amb menys diners pogués pujar. Això vol dir que pujar amb els requisits que demana l'ACB a dia d'avui és molt complicat pels clubs. En un moment que el país està molt pitjor que fa un any i tenint en compte que una part d'aquests cinc milions s'han d'anar a buscar a l'administració pública, cap d'elles si vol actuar amb un mínim de dignitat i responsabilitat davant els ciutadans pot fer una operació tant brutal. Però de moment només sabem el nom d'un equip que ha pujat, el Burgos. I sabem que l'alcalde està per ampliar el pavelló i posar-hi dos milions d'euros però no per pagar el cànon. Nosaltres hem d'estar preparats per a qualsevol contingència. La meva opinió? Sóc una persona optimista i crec que tenim força opcions. Totes? No. Si diguéssim això mentiríem.

 

- Hi ha una data límit?

- Més que límit, xifraria com a data aproximada el 15 de juliol. Els equips LEB tenen fins el 15 de juny per presentar tota la documentació. Llavors es poden donar uns dies extres per acabar d'aportar papers i després s'ha de fer una assamblea d'admissió. Això acostuma a passar a primers de juliol. Fins aquesta data no hi haurà res clar a no ser que hi hagi algun equip que tingui el dret a pujar i que digui clarament que no ho farà.

 

- Per tant, la confecció de la plantilla i la campanya de captació de socis quedarà condicionada a saber on es jugarà.

- Evidentment que sí. Com a mínim, en una bona part. La campanya d'abonaments l'hem de poder fer amb un denominador comú que és "volem seguir sent abonats del Bàsquet Manresa". Però ens cal més informació per poder oferir un producte a la nostra gent. Això condiciona la campanya i, automàticament, la confecció de l'equip també. No podem oblidar que tenim jugadors amb contracte. Cal veure el marc de sortida per veure quin treball fem sobre la nostra plantilla. D'això en parlarem les properes setmanes. Primer hem d'acabar la temporada. Quan s'acabi l'últim partit, començarem a prendre decisions. 

 

- De la resposta anterior, se'n pot deduir que encara és d'hora per parlar de noms?

- Sí. No es tracta de voler ser opac en res. Hem d'anar per ordre i acabar la temporada amb tota la dignitat possible, principalment per la nostra gent que ha estat sensacional. Però també ho mereix l'equip. Tal com diu molt bé el Jaume Ponsarnau, els jugadors han treballat molt i molt bé durant tota la temporada. Un equip que ha treballat molt, que s'ha sacrificat molt, que ha patit molt i que s'ha hagut d'aixecar moltes vegades es mereix acabar bé.

 

- Cada final de temporada, sempre que sigui possible, el Bàsquet Manresa traspassa algun jugador per acabar de quadrar els números. Teniu previst traspassar algú? Potser Adam Hanga és el cas més clar però també podria entrar en aquest apartat Troy Devries.

- Ho haurem d'analitzar en el seu moment. És evident que som un club formador i venedor. Tant de jugadors que s'han format aquí com de jugadors que els hem anat a fitxar a fora, els hem posat a l'aparador i els hem traspassat. És una fórmula habitual del Bàsquet Manresa per obtenir recursos i poder tirar endavant. Primer s'hauran d'analitzar les oportunitats que dóna el mercat sí les dóna. Hem de pensar que el mercat d'avui no és el de fa uns anys. Els clubs grans i no tant grans venien a fitxar els jugadors a cop de talonari. Ara ja no és així. Recordo el cas de Rodrigo San Miguel que quan va marxar a València aquest club d'entrada gairebé no fa ni oferta. Costa molt. Després els clubs en parlem i es pot tirar endavant. Fa uns anys, els clubs deien "venim a buscar Rafa Martínez, Guillem Rubio, Ferran Laviña, Sergi Llul...". Això ha canviat. No hi ha diners al mercat.

 

- En una notícia al diari Regió7, es parlava del futur d'en Jaume Ponsarnau. Personalment, m'ha semblat que tenia un alt to de comiat. Quines sensacions teniu al club?

- Sobre el Jaume podria dir moltes coses. I segurament, hi haurà gent que no estarà d'acord amb algunes. Crec que el Jaume Ponsarnau ha estat el millor entrenador de la història d'aquest club. I n'hem tingut d'extraordinaris. I quan parlo del millor, no parlo del millor a la pista. Sinó en el seu conjunt. Com una persona fantàstica, molt implicada en el projecte i amb un grau de complicitat brutal amb el club i la ciutat. Tot això, parla per sí sol d'ell. El primer que ha de rumiar sobre què vol fer és ell i el club serà respectuós amb la seva decisió. Només faltaria. Estem encantats amb el Jaume. Té contracte però més enllà del contracte, que és un paper, l'important és el que vulgui fer. Quan s'acabi la temporada ens asseurem, parlarem, farem una avaluació, veurem què hem fet malament, cadascú farà la seva autocrítica i començarem a parlar del futur. Ells ens dirà quina és la seva idea. És evident, que aquest any tots ho hem passat molt malament. El Jaume ha patit molt des de la banqueta perquè ha hagut de gestionar situacions molt complexes. 

 

- Durant l'entrevista han sortit diferents agents del club com els jugadors o el primer entrenador. La darrera pregunta és pel president. Quan temps més es veu Josep Vives com a president?

- Quan vaig arribar aquí ho vaig fer amb una il·lusió enorme. De fet, confessaré una cosa que no he dit massa vegades. A totes les persones a qui vaig preguntar què farien ells en el meu lloc, totes, gairebé sense excepció, em van dir que no acceptés l'oferta. En canvi, jo la vaig acceptar. No per diners. La vaig acceptar perquè em feia una il·lusió enorme. Aquest és el club de la meva vida. Per mi és una cosa meravellosa. La il·lusió que tenia aquell dia, setembre de 2002, la mantinc avui malgrat tot el què ha passat. Hi ha moments difícils, de molta tensió. Tinc il·lusió, tinc força i un compromís amb el club que he demostrat de forma constant. Fa unes setmanes, vaig tenir una opció per canviar la meva activitat professional i la meva vida. En canvi, vaig dir que no perquè em semblava que la meva responsabilitat era aquí. I quan les coses van malament, és quan més hi hem de ser tots. D'altra banda, també hi ha un compromís personal a nivell d'espònsor. L'hem aconseguit gràcies al club. Però també per una complicitat personal de les persones que estem al capdavant del club amb la persona que està al capdavant de La Bruixa d'Or, en Xavier Gabriel. Seré aquí mentre em senti útil i la gent m'hi vulgui. Mai m'he parat a pensar fins quan. S'ha de veure si es té passió per la feina. El Joan Creus (pare) em deia "Josep, jo em retiraré el dia que no em faci il·lusió agafar la bossa i anar a entrenar". Hauríem de prendre patró d'això i el dia que no tinguem aquesta il·lusió, aquell dia s'ha de prendre una decisió. Per un mateix però també per al lloc on es treballa. A dia d'avui, encara em llevo cada dia amb ganes de fer la bossa tot que molts dies tenen molts núvols amb la sensació que caurà pedra en comptes de pluja. Són moments difícils i hem d'intentar empènyer tots amb força amb la mateixa direcció.