Juli Sanclimens i Genescà (Manresa, 1935-2020) ha estat un senyor de Manresa. Els primers records que en tinc estan lligats a la seva activitat política en els primers temps de la transició, de quan mitinejava per a CDC pels pobles del Bages i feia cap a Monistrol de Montserrat; en va ser un militant de primera hora. Al Sancli, com li ha dit molta gent tota la vida, el vaig tractar molt més sovint des que ell va esdevenir alcalde i jo periodista de Regió7 i va ser en tot moment un joc de complicitats tot i que ell militava en un partit i jo en l'equidistància obligada per la feina però sabent, ell i jo, que compartíem una idea anomenada Catalunya.

Juli Sanclimens representava el català possibilista fet en els anys de la foscor franquista i sabia el que costava tirar endavant la flama encesa de la catalanitat; en aquesta feina va ser còmplice d'un munt d'iniciatives; quan es tractava del país, practicava una transversalitat sense equívocs. El meu Juli Sanclimens és el dels darrers trenta-cinc anys professionals però crec que puc afirmar que era una persona dialogant que defugia les estridències; al Juli, li agradava la vida bona. Quan va deixar l'alcaldia, feia una cara d'alliberament que ho explicava tot. I va començar a viatjar per Catalunya.

Se'l coneixia de dalt a baix el país, els seu racons, la seva arquitectura. El primer que m'explicava quan ens trobàvem en algun acte o pels carrers de la ciutat era la darrera excursió a tal o qual lloc, a veure si jo hi havia estat, si n'havia fet fotografies; ens hi podíem estar una estonassa glossant l'indret en qüestió. Em posava a prova i somreia satisfet si m'hi atrapava. Un dia que feia tertúlia en una terrassa del Passeig amb altres manresans de la seva història particular, em va cridar i els va dir que jo era més manresà que molts d'ells! Era així el Juli, practicant de la ironia fina, aquella que ajuda a tirar milles, les engaltava per allà on li venia. 

Recordo que un dia de conversa a peu dret a la plaça Valldaura vam coincidir amb l'amic comú Xavier Domènech, periodista de raça de Regió7, era els primers temps com alcalde, i la conversa va derivar cap a les bondats de les persones i li vaig etzibar que un bon alcalde, abans que bona persona, havia de ser un bon alcalde, que bona persona ho podem ser els altres. Doncs mira, em vaig equivocar (com tantes altres vegades) perquè tu has estat un bon alcalde i una bona persona a l'hora. Que la terra et sigui lleu, Juli. I allà on vagis, explica'ls amb aquella fina ironia teva que s'estan passant mil pobles.

[noticia]91566[/noticia]
[noticia]91575[/noticia]