El Cafè del Canonge (web) és un restaurant que Ampans va obrir amb la voluntat d'oferir una alternativa laboral a les persones amb discapacitats. És per això que al restaurant un 70% del personal en té alguna. No obstant, això no és un handicap. Els treballadors del Cafè del Canonge han fet cursos d'hostaleria. Saben com fer la seva feina i, a més a més, hi afegeixen aquella delicadesa i aquell somriure que, de seguida, es nota que és sincer.
El Cafè del Canonge té tot de racons molt especials. Isabel Palà
Arribem a les 9 en punt per sopar. I ja ens esperen. De fet, fa estona que una de les treballadores ja ens ha vist mentre fèiem fotos des de fora el local. L'ambient és càlid, amb decoració de tons groguencs i vermells. És un lloc per gaudir de la tranquil·litat (no hi trobareu pantalles gegants per veure els partits de futbol) i per compartir-la.
Visitem els diferents espais. El Cafè del Canonge disposa d'una sala perquè els "nanos" d'Ampans hi duguin a terme tallers. D'aquests tallers en surten manualitats vàries com preciosos blocs de notes que, si hi aneu, podreu veure exposats a l'entrada. Baixem les escales i allà hi ha 3 sales per a grups d'unes 10-12 persones. Perfectes per aconseguir que cada grup es crei el seu propi clima, el seu propi espai, la seva comoditat. He de dir que vaig tenir la oportunitat d'anar-hi en un sopar d'empresa i va ser com si estiguéssim sopant al menjador de casa.
La Isabel i l'Anna, que va deixar el projecte de final de carrera de banda per sortir a sopar. Isabel Palà
Per últim ens deixen entrar a la cuina. Aquella parcel·la de la intimitat de cada restaurant en la que les olors es barregen: allò dolç conviu amb allò salat i allò calent comparteix espai amb allò fred. Això sí, ben ordenat. A la nevera, els lletrerets indiquen què hi ha a cada prestatge. Així és més complicat equivocar-se. I els plats sempre estan a punt per ser devorats! sense errors.
M'encanta quan passa això, quan et conviden a entrar a la cuina. És com si et permetessin trepitjar un espai mig sagrat. Quan veus als cuiners treballar, als joves ajudar,... sembla que després assaboreixes amb més ganes els plats. Que els hi atorgues un plus de qualitat. Potser perquè veus la passió que s'hi posa. Un intangible que no té preu.
La cuina del Cafè del Canonge. Isabel Palà
Ens assentem, revisem la carta i demanem. I mentre fem temps, xerrant i rient, jo i la meva acompanyant, parem atenció a un dels quadres del local: "Tens la capacitat de donar tranquil·litat. Tens la virtut de fer-me oblidar les presses, el neguit, l'exigència de la perfecció. En silenci, sense dir ni una paraula, t'observo i vull comprendre't, t'observo i admiro en secret la teva voluntat, el teu esforç. T'observo sols i aprenc de tu". Ens sembla perfecte. Molt adequat. I molt definitori del que es respira aquí. Demanem una amanida d'enciams de colors amb parmesà i fruits secs per compartir, de primer, i el cambrer ens suggereix que ho acompanyem amb vi Urpina, de les vinyes de la finca Urpina. Vi propi comercialitzat per Ampans, que també ocupa a diversos membres de la organització.
Demanem segons i quedem tan tipes que no podem amb les postres. No volem forçar la màquina ja que ens encanta aquesta sensació que ens ha quedat. Una sensació rodona.
La Isabel Palà al Cafè del Canonge
Abans de marxar conversem amb el Sergi, un perfecte amfitrió, i amb un dels cuiners del local. És una conversa tranquil·la, distesa, sense cap pressa. Parlem de la feina, de l'entusiasme dels joves que han aconseguit a El Cafè del Canonge trobar el seu espai al món laboral, parlem dels clients, del menjar,... de tot una mica i de res en concret. És tot quotidià i això m'agrada. Perquè a vegades les floritures cansen.
A el Cafè del Canonge no en fan de floritures. Simplement fan les coses ben fetes i amb ganes. I això es nota en cada plat, en cada sabor i, sobretot, en cada mirada. I ells, com el vers de la seva pared també tenen la capacitat de donar tranquil·litat i fer oblidar les presses. I això, costa molt de trobar.
Arribem a les 9 en punt per sopar. I ja ens esperen. De fet, fa estona que una de les treballadores ja ens ha vist mentre fèiem fotos des de fora el local. L'ambient és càlid, amb decoració de tons groguencs i vermells. És un lloc per gaudir de la tranquil·litat (no hi trobareu pantalles gegants per veure els partits de futbol) i per compartir-la.
Visitem els diferents espais. El Cafè del Canonge disposa d'una sala perquè els "nanos" d'Ampans hi duguin a terme tallers. D'aquests tallers en surten manualitats vàries com preciosos blocs de notes que, si hi aneu, podreu veure exposats a l'entrada. Baixem les escales i allà hi ha 3 sales per a grups d'unes 10-12 persones. Perfectes per aconseguir que cada grup es crei el seu propi clima, el seu propi espai, la seva comoditat. He de dir que vaig tenir la oportunitat d'anar-hi en un sopar d'empresa i va ser com si estiguéssim sopant al menjador de casa.
La Isabel i l'Anna, que va deixar el projecte de final de carrera de banda per sortir a sopar. Isabel Palà
Per últim ens deixen entrar a la cuina. Aquella parcel·la de la intimitat de cada restaurant en la que les olors es barregen: allò dolç conviu amb allò salat i allò calent comparteix espai amb allò fred. Això sí, ben ordenat. A la nevera, els lletrerets indiquen què hi ha a cada prestatge. Així és més complicat equivocar-se. I els plats sempre estan a punt per ser devorats! sense errors.
M'encanta quan passa això, quan et conviden a entrar a la cuina. És com si et permetessin trepitjar un espai mig sagrat. Quan veus als cuiners treballar, als joves ajudar,... sembla que després assaboreixes amb més ganes els plats. Que els hi atorgues un plus de qualitat. Potser perquè veus la passió que s'hi posa. Un intangible que no té preu.
La cuina del Cafè del Canonge. Isabel Palà
Ens assentem, revisem la carta i demanem. I mentre fem temps, xerrant i rient, jo i la meva acompanyant, parem atenció a un dels quadres del local: "Tens la capacitat de donar tranquil·litat. Tens la virtut de fer-me oblidar les presses, el neguit, l'exigència de la perfecció. En silenci, sense dir ni una paraula, t'observo i vull comprendre't, t'observo i admiro en secret la teva voluntat, el teu esforç. T'observo sols i aprenc de tu". Ens sembla perfecte. Molt adequat. I molt definitori del que es respira aquí. Demanem una amanida d'enciams de colors amb parmesà i fruits secs per compartir, de primer, i el cambrer ens suggereix que ho acompanyem amb vi Urpina, de les vinyes de la finca Urpina. Vi propi comercialitzat per Ampans, que també ocupa a diversos membres de la organització.
Demanem segons i quedem tan tipes que no podem amb les postres. No volem forçar la màquina ja que ens encanta aquesta sensació que ens ha quedat. Una sensació rodona.
La Isabel Palà al Cafè del Canonge
Abans de marxar conversem amb el Sergi, un perfecte amfitrió, i amb un dels cuiners del local. És una conversa tranquil·la, distesa, sense cap pressa. Parlem de la feina, de l'entusiasme dels joves que han aconseguit a El Cafè del Canonge trobar el seu espai al món laboral, parlem dels clients, del menjar,... de tot una mica i de res en concret. És tot quotidià i això m'agrada. Perquè a vegades les floritures cansen.
A el Cafè del Canonge no en fan de floritures. Simplement fan les coses ben fetes i amb ganes. I això es nota en cada plat, en cada sabor i, sobretot, en cada mirada. I ells, com el vers de la seva pared també tenen la capacitat de donar tranquil·litat i fer oblidar les presses. I això, costa molt de trobar.
