Xavier Sucarrats: Manresa viu entre ahir i avui la trenta-dosena edició de la Lliga Catalana de bàsquet. Aquesta competició és, sense cap mena de dubte, una de les millors organitzades per un ens federatiu del nostre país. Com a mínim ens la creiem i no passa com amb la Copa Catalunya de futbol on anem de despropòsit en despropòsit.

En bàsquet ja fa una colla d'anys que el format és el mateix, una final a quatre a una mateixa ciutat. I la itinerància de seus n'és un dels segells d'identitat. Aquesta serà la tercera vegada que es disputa a Manresa. Això sí, des del 96 que la competició no venia a la capital del Bages. La bona tria de les dates ajuda també a que els equips vagin amb tot. Queden pocs dies per a l'inici de la lliga i s'han d'acabar de conjuntar tots els engranatges. La Lliga Catalana és una bona prova de foc que permet als entrenadors veure quin és el nivell del seu equip.

Navarro, Sada, Fran Vázquez, Trias, Van Lacke, Oliver, Montañez, Asselin, Doellman, Feliu, Paco Vázquez i Alzamora són només alguns dels noms que es poden entre ahir i avui al Nou Congost. La Copa Catalunya de futbol ens va obsequiar amb la presència de Grimaldo i Abraham, dit amb tot el respecte del món. Els basquetmaniàtics tenim més sort i podem gaudir d'unes plantilles de primer nivell.

Manresa ha d'omplir el Nou Congost malgrat l'Assignia no hi sigui. No cada dia venen els millors jugadors d'Europa. Un bon ambient pot contribuir a que la nostra competició vingui més vegades al Bages. És també una forma de gaudir d'un bon espectacle sense l'angoixa del resultat, malgrat tothom tenir les seves preferències.

Per acabar una dada curiosa. La primera victòria manresana a la Lliga Catalana va ser el 1997. Uns mesos més tard, concretament el 4 de juny de 1998, Jordi Singla alçava la copa de campions de l'ACB. Per contra, la victòria de 1999 va tenir com a contrapunt el dramàtic descens a Gijón aquell maleït 23 d'abril de 2000.