La PAHC Bages ha presentat una queixa formal davant la Síndica de Greuges de Catalunya contra l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages per la negativa a empadronar una mare i la seva filla de dos anys que, segons l'entitat, fa tres anys que resideixen al municipi. La plataforma qualifica la decisió de "crueltat administrativa" i d'"atac als drets humans més elementals". El consistori, per la seva banda, rebutja les acusacions, assegura que aplica estrictament l'ordenança vigent i nega qualsevol discriminació o vulneració de drets.
La denúncia de la PAHC: "esborrar-les del mapa"
Segons la PAHC Bages, la família viu al municipi des de fa tres anys i forma part de la comunitat, però continua sense estar empadronada. L'entitat sosté que aquesta situació deixa la menor en un "llimbs legal" que dificulta l'accés a serveis bàsics com l'escola o l'atenció sanitària pública, i considera que l'Ajuntament està tancant la porta a la regularització i estabilització de la família.
"No estem parlant de tràmits burocràtics, sinó de la vida d'una mare i d'una nena de dos anys", afirmen des de la plataforma, que denuncia que negar el padró equival a condemnar-les a la invisibilitat administrativa. En aquest sentit, la PAHC defensa que el padró no és un privilegi, sinó un dret i una obligació legal per part dels ajuntaments, independentment de la situació administrativa o del tipus d'habitatge on resideixin les persones.
L'entitat interpreta la negativa com una possible vulneració de la normativa vigent i fins i tot com un intent de dificultar l'arrelament de famílies en situació de precarietat. Per això, ha recorregut a la Síndica de Greuges amb l'objectiu que insti el consistori a rectificar i ha sol·licitat una reunió urgent per desencallar el cas.
La resposta municipal: aplicació estricta de l'ordenança
Davant aquestes acusacions, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages defensa que disposa d'una ordenança municipal vigent que regula el padró d'habitants d'acord amb la normativa estatal i autonòmica, i que aquesta s'aplica de manera igualitària a totes les persones.
El consistori assegura que actua sota el principi d'igualtat de tracte i que qualsevol actuació al marge del que estableix l'ordenança suposaria un greuge comparatiu o un tracte de favor respecte d'altres veïns i veïnes que sí que compleixen els requisits establerts. En aquest sentit, rebutja de manera explícita les acusacions de vulneració de drets o de discriminació.
Fonts municipals recorden que el padró és un registre administratiu que acredita la residència habitual al municipi i que està subjecte a uns requisits concrets. Quan la documentació aportada o les circumstàncies no s'ajusten a la normativa, els serveis municipals -afirmen- actuen d'acord amb el procediment legal establert.
L'escolarització de la menor i l'accés als serveis
En resposta a les afirmacions sobre una possible exclusió de serveis bàsics, l'Ajuntament subratlla que la menor esmentada està escolaritzada a la llar d'infants municipal. Segons el govern local, aquest fet demostra que no hi ha cap voluntat d'exclusió ni d'impedir l'accés als serveis essencials.
Des de la PAHC, però, es manté que la manca d'empadronament genera inseguretat jurídica i pot limitar drets en altres àmbits, especialment en processos de regularització administrativa o d'accés a determinades prestacions. L'entitat insisteix que el padró és una porta d'entrada fonamental a la plena ciutadania administrativa i que la seva denegació té conseqüències pràctiques en el dia a dia de les persones afectades.
El debat sobre el marc normatiu
L'Ajuntament també apunta que els consistoris sovint han de gestionar situacions complexes derivades d'un marc normatiu que no tenen capacitat de modificar. En aquest sentit, remarca que les competències municipals en matèria de padró estan regulades per llei i que l'administració local no pot actuar al marge del que estableixen les disposicions vigents.
La PAHC, en canvi, sosté que la normativa és clara i que obliga a empadronar totes les persones que resideixen efectivament al municipi, independentment de la seva situació administrativa o del tipus d'infrahabitatge. Per a la plataforma, el cas posa sobre la taula la necessitat d'una interpretació garantista de la llei que prioritzi els drets fonamentals.
A l'espera del posicionament del Síndic
Amb la queixa ja presentada, el cas queda ara en mans de la Síndica de Greuges, que haurà d'analitzar la situació i determinar si hi ha hagut o no una vulneració de drets o una aplicació incorrecta de la normativa.
Mentrestant, la PAHC Bages assegura que continuarà pressionant perquè la mare i la menor puguin ser empadronades i reconegudes com a veïnes de ple dret de Sant Fruitós. El consistori, per la seva banda, manté que ha actuat conforme a la legalitat i defensa que totes les actuacions s'han fet amb criteris d'igualtat i sense cap tipus de discriminació.
