L'acusació particular també demana que es repeteixi part del judici contra Corominas

S'adhereix a la petició de la fiscalia i considera que el veredicte del jurat popular va ser poc raonat

Publicat el 16 de juliol de 2011 a les 09:45

Lluís Corominas declarant a l'Audiència de Barcelona. Foto: Pol Solà

L'acusació particular del cas Tous ha presentat un recurs davant del TSJC contra l'acusació del gendre de la família de joiers Lluís Corominas, que un jurat popular va absoldre el passat mes de juny per les eximents de por insuperable i legítima defensa. Com va fer la fiscalia, l'advocat de la família de la víctima, pretén que el TSJC torni a jutjar Corominas sense jurat popular i repetint les proves principals que el jurat va tenir en compte per absoldre l'acusat. Igual que el ministeri públic, l'advocat Josep Riba, considera que el veredicte no està ben raonat, ja que no va tenir en compte contradiccions i mentides de Corominas i no va aplicar correctament el concepte de por insuperable.

El jurat va absoldre Corominas d'haver matat d'un tret a un lladre que esperava a altres membres de la seva banda prop de la casa dels Tous, perquè va tenir en compte les eximents de por insuperable i legítima defensa. La fiscal del cas pretén que es repeteixin proves clau com l'interrogatori de l'acusat, d'un testimoni com el del vigilant de seguretat que treballava en aquells moments i dels perits psicològics que van analitzar l'estat mental de Corominas, a més del visionat de les gravacions de les càmeres de vigilància, proves que van ser determinants en el veredicte del jurat.

La fiscal considera que el veredicte del tribunal està basat en un raonament "il·lògic, arbitrari i irracional", ja que sis dels jurats van considerar que Corominas va disparar al lladre presa d'un "por insuperable" que li va fer interpretar un moviment brusc de la víctima com si agafés una pistola. Segons la jurisprudència que cita, la por insuperable és aquell que anul o afecta de manera "intensa" les capacitats, sentiment que no es pot mesurar, per la qual cosa s'ha de valorar en funció de l'actitud que presentava l'acusat en el moment dels fets.

Per la fiscal, el comportament de Corominas, i el fet que fos armat, denota que no estava sota la influència d'una por intensa, ja que ell mateix va generar "un risc innecessari" en acostar-se al cotxe d'on eren els assaltants, a lloc de refugiar-se en un lloc més segur.

La fiscal considera que en la conducta de Corominas "no es veu reflectida descoordinació ni ineficàcia", ja que va ser "necessari" en posar el vehicle en marxa i conduir-lo fins l'alçada del cotxe dels lladres.

De la conversa que el gendre dels Tous va mantenir amb el vigilant del xalet es dedueix, segons el ministeri públic, que "tampoc l'acusat estava sota l'angoixa de la por", ja que tots dos van adoptar una "actitud proactiva" en la recerca del vehicle dels intrusos.

Mentre esperava l'arribada dels Mossos d'Esquadra, ja malferit el lladre, l'acusat "seguia actuant professionalment", en la seva condició de cap de seguretat de la família, sense precisar cap ajuda mèdica que hagués de controlar símptomes com arítmia, descompensació tensional o sensació d'asfíxia, afegeix el recurs.

La fiscal assenyala també la incongruència de la decisió del jurat, per haver-se basat en part en la declaració de Corominas, tot i reconèixer les contradiccions en què va incórrer l'acusat en les seves diferents versions dels fets.