
La vint-i-tresena jornada ha estat d'allò més funesta per al Bàsquet Manresa. De poder col·locar-se a una victòria de la salvació i dependre de sí mateix es va passar a quedar-se tres partits despenjats. L'enèsim partit perdut quan tot estava de cara per als de Ponsarnau es va combinar amb la sorprenent victòria del Fuenlabrada davant el Fiatc Joventut. L'objectiu és cada dia més lluny i queda menys temps per a reaccionar.
La incorporació de Davis és el darrer intent del club farà, ja a la desesperada, i s'uneix a la continuïtat de Ferran Laviña i la cessió de Joan Creus. Tots tres han de suplir la manca d'efectius i aportar un caràcter que ha mancat en molts moments. Els de Laviña i Creus són dos reforços que tampoc han de significar un gran dispendi. El problema és que les arques del club són buides malgrat intents de trobar vies de finançament que ja es veurà com acaben. La conjectura econòmica, però, no és el millor auguri.
El fitxatge de Davis serà, en principi, més carregós en l'aspecte econòmic. Podria haver-hi qui pensés que és una despesa estalviable atesa la situació del Bàsquet Manresa a la lliga Endesa. El futur ho dirà tot i que també s'ha d'entendre que s'ha de fer el possible, i una mica més, per intentar obrar el miracle. Josh Davis arriba a Manresa com a últim "cartutxo".