Dient-nos "entreu, poseu-vos còmodes, com si estiguéssiu... al camerino del Mag Lari" ens deixa seure al sofà i ens fa broma dient-nos que, si li fem les mateixes preguntes de sempre, no respondrà.

- Hola Mag Lari. Recordes quantes vegades has vingut aquí a Manresa?
- Doncs avui ho contava i, des que es va estrenar el Kursaal, ja he vingut 9 vegades. I en total, des del Conservatori, les Festes Majors, la Sala Ciutat... doncs seran en total unes 25 o 30 vegades. Vaig començar a venir aquí l'any 1997.

- Com et trobes actuant aquí a Manresa?
Home, no és per fer la pilota, però entre Sant Cugat, Manresa, Granollers i Igualada són ciutats que funciona molt bé el que fem i que hi anem moltes vegades. Jo estic molt a gust perquè noto que la gent ve amb carinyo .  Avui, per exemple, han aplaudit abans del què toca. Normalment aplaudeixen quan em giro. Jo crec que hi ha un carinyo mutu.

Aida Pla entrevistant el Mag Lari entre les dues sessions que va oferir a Kursaal. Foto: David Garriga

- Les vegades que has vingut aquí a Manresa has pogut aprofitar per fer turisme?
- No, la veritat és que conec Manresa de les vegades que he vingut, però sempre he arribat, he fet les funcions i he marxat.

- I coneixes o t'agrada algun lloc en especial?
- M'agrada molt el restaurant La Pineda i passejar pel passeig.

- Amb Secrets has fet dues actuacions, una a les 7.30 de la tarda i una sessió “golfa” a les 11 de la nit. Quines són les diferències entre les dues obres?
- En principi no n'hi ha cap. El que passa és que se li posa l'etiqueta golfa per l'horari. L'espectacle és el mateix tot i que potser em puc permetre alguna llicència més, però no pel fet que hi hagi adults faré bromes que d'un tipus que no hagi fet a l'espectacle de la tarda.

- Per què has decidit tancar l'espectacle Secrets fent les últimes sessions a Manresa?
- Ens feia il·lusió tancar-lo en algun lloc que fos emblemàtic per nosaltres i Manresa va ser el primer lloc on ens van trucar per demanar-nos si volíem que fos l'últim lloc on féssim Secrets i vam acceptar.

- Per què vas decidir posar-li Secrets a l'obra? Si tota la màgia que fas té secrets no?
- És un nom que està agafat per la punta dels cabells, igual que altres espectacles meus. És un títol que ens agrada perquè evoca coses, m'agrada que sigui una paraula sola i que pugui quedar a la ment fàcilment.

- Es diu que el secret d'un mag és poder guardar els secrets. Has trencat molts cops aquesta premissa?
- Que jo sàpiga cap perquè no els explico mai. Però això no vol dir que la gent que treballa amb mi no sàpiguen com van el trucs, ja que en el meu cercle íntim és més difícil viure guardant el secret perquè algú et pot ajudar en un moment o altra. Per exemple, quan començava la meva mare em cosia les bores, els dobles fondos, les butxaques... com li faig cosir a ma mare sense explicar-li com van les coses? Lo important és que no ho sàpiga el públic, però el meu entorn més proper és inevitable.

El Mag Lari no perd oportunitat per mostrar la seva màgia. Foto: David Garriga

- A vegades se sent a dir que en els espectacles de màgia la gent que surt de públic son escollits prèviament. Tu com ho esculls? És intuïció?
- No és intuïció, estic tot l'espectacle mirant al públic i això em permet analitzar. Estudio una mica quants nens o quants homes i dones vull que surtin del públic. En funció del què veig trio les persones del públic que m'estan fent més bona cara, els que riuen més, els que veig que estan més exposats...

- I no t'has trobat mai amb algú que ha posat la pota?
- No, tampoc depèn d'ells que es vegi o no el truc. Sí que de vegades penso que m'he equivocat en l'elecció de la persona perquè els nervis l'han pogut fer estar massa serio, però mai m'he trobat amb l'extrem de que "caguin" el número.

- En el truc que has fet avui, el de fer desaparèixer la nena, la nena s'acaba assabentant del truc?
- Tu estàs preguntant massa no? Aquesta és la incògnita que se li queda al públic! Això li has de preguntar a ella. Jo no sé si la nena s'adona d'alguna cosa o no, com que de fet és un viatge com astral jo no crec que s'adoni de res. Hahaha...

- Doncs li haurem de preguntar. I una altra cosa... ets supersticiós, és a dir, fas alguna cosa abans de l'espectacle o portes algun amulet?
- No, bé sí, Fisherman's Friends, caramels de menta abans de l'espectacle. Però no em valen qualsevol, han de ser aquests. Si no en tinc m'agafa una mala llet que he de sortir a comprar-ne on sigui.

- Que sents quan veus que s'ha acabat l'obra i el públic surt al·lucinat i preguntant-se com fas els trucs?
- Per mi és una feina i la meva feina és fer que la gent s'ho passi bé durant aquella estona, no em sento especial per res. Jo em considero més showman que mag, no m'impressiona impressionar, jo vull que la gent s'ho passi bé i riguin. Això és lo més xulu.

- I per últim...ens confesses algun secret?
- Tu saps guardar algun secret?

- Sí
- Doncs jo també.