Àngel Muntané Seubas, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada entre els anys 1965 i 1972, quan l'any 1938 va ser cridat al front es va emboscar en una casa de pagès de la Serra de Castelltallat fins al final de la guerra. El seu germà també estava amagat amb ell.
 
Des del seu amagatall, Àngel Muntané va escriure cartes a la família, de les quals se n'han conservat quatre datades el 18 de juny, 15 de juliol, 31 de juliol i 24 d'agost de l'any 1938. També s'ha conservat un poema seu escrit aleshores.
 
Aquesta documentació -que publica Memòria.cat- permet conèixer de primera mà la vida, els perills i les inquietuds de quan estava amagat, inclosa la irrupció de guàrdies d'assalt i la fugida ràpida cap el bosc. Explica que hi havia molts emboscats a les masies i barraques de l'entorn. També comenta l'efecte visual que oferien els bombardeigs de Barcelona vistos des de la talaia de la Serra de Castelltallat
 
En el poema, titulat Pensaments, Desventures i Esperances, explica amb un gran sentiment i emoció les causes de les seves penes, la tristesa per deixar la família, com va decidir fugir de la guerra i amagar-se, la situació de perseguit i menyspreat en què es troba, però també el seu convenciment de que vindrà un temps millor i que la família es podrà retrobar.
 
Muntané va treballar sempre a la Pirelli, menys el temps en què va estar emboscat i va fer el servei militar. Acabada la guerra no va sofrir cap represàlia.
 
Aquest és un treball de Maria Lluïsa Muntané Torrabadella, Manuel Solé Barbé i Jaume Serra Carné. Un treball que ofereix, amb una bona contextualització, les quatre cartes transcrites i el poema. Està en format pdf i es poden descarregar aquí.