I és que el 22-7 que reflectia el marcador al minut 9 feia perdre la fe als pocs que encara en devien conservar una engruna. Només jugadors i tècnics van aferrar-se a un ferro roent per intentar-ho. L'entrada d'Isaac Fotu va ser clau. El pivot neozelandès va ser el penúltim bastió de resistència que va permetre reduir distàncies abans d'arribar al descans. A la segona part, els superherois van ser Devin White i DJ Seely. Els seus triples van capgirar el resultat. Però no seria just capitalitzar l'èxit en aquests tres noms. La permanència també és mèrit de Zelko Sakic, Giuseppe Poeta, Álex Hernández, Ben Dewar, Marius Grigonis, Pep Ortega, Ben Dewar, Alfonso Sánchez, Roger Grimau, Carles Bivià, Mike Hall, Andrew Ogilvy, Vilmantas Dylis, Marc Garcia, Mario Litle, Dimitris Haritopoulos, Nil Sabata, Nil Angelats i, fins i tot, Jamar Samuels. I, és clar, de Pedro Martínez, Carles Marco, Xevi Pujol, Arnau Moreno, Maurici Algué i Marc Estany. Tampoc es pot deixar al marge Pere Romero, Josep Vives i la resta del consell d'administració.
La permanència per mèrits propis farà que no s'hagi d'estar, per tercer estiu consecutiu, pendent del que passi a Burgos. S'evitarà el desmèrit de mantenir la categoria perquè els burgalesos no troben el finançament necessari per ratificar el què s'han guanyat a la pista. Ja no caldrà consultar la premsa burgalesa per llegir les dificultats que els castellans tenen any rere any per trobar uns diners que exigeix el pervers sistema d'ascensos a l'ACB. Per tant, durant les properes setmanes no llegiré la premsa burgalesa.
Fins aquí, les aventures del curs 2014/15. Però amenaço en tornar la propera tardor. Bones vacances a tothom. A tu també, Pepita.
