Xavier Sucarrats: L'onzena jornada de la lliga Endesa ha estat propícia per La Bruixa d'Or. A la victòria aconseguida pels manresans davant l'UCAM Múrcia, s'hi van afegir les derrotes de Fuenlabrada, Tuenti Estudiantes i CB Valladolid. Això implica que el conjunt bagenc atrapi l'equip del sud de Madrid i disposi de dues victòries de marge sobre els col·legials i tres sobre els castellans. Una bona renda a aquestes alçades de temporada per evitar el descens. Això sí, sempre i quan els equips que no aconsegueixin la permanència a la pista acabin descendint.
Aquesta situació podria ser encara més balsàmica si no fos pel desenllaç d'una única jugada. Aquell rebot que Guillem Rubio va capturar als segons final del Tuenti Estudiantes – La Bruixa d'Or va dur el partit a la pròrroga quan ja estava a la butxaca dels manresans. D'haver tancat aquell rebot, els bagencs tindrien quatre partits de marge sobre el descens i mitja salvació estaria garantida.
Òbviament, tot això és fer volar coloms. I fins i tot una rucada perdre el temps pensant en el què hagués pogut passat i no va ser. Rubio va ser més llest i va donar opcions al seu equip. Unes opcions que els madrilenys van saber aprofitar. Però d'aquest fet, se n'ha de treure una lliçó. La concentració ha de ser màxima fins al darrer segon, en tots els partits. Totes les jugades marquen. I la sort d'una temporada la pot decidir qualsevol acció per aïllada que sembli. Un rebot mal tancat fa que una renda de dues victòries no sigui de quatre. És el què impliquen els petits detalls. O potser grans.
