
En una lliga Endesa tant igualada fins al moment, petits detalls provoquen grans salts endavant o endarrera a la classificació. Del setè classificat al dissetè només hi ha dues victòries de diferència. Si la cistella de Jaime Fernández in extremis no hagués arribat o els manresans no haguessin caigut per marcadors tant escandalosos a Saragossa i Madrid, La Bruixa d'Or ocuparia una posició molt més agradable a la vista. Tot això, però, és bàsquet ficció i només hi ha tres realitats. La quinzena posició, la molta feina que queda per fer i la millora respecte l'any passat.
Fins ara, La Bruixa d'Or ha jugat vuit partits i ha repetit cinc equips respecte el mateix tram de la temporada passada (Fiatc Joventut, Río Natura Monbús, FC Barcelona, Real Madrid i CB Valladolid). Els altres tres rivals d'enguany, CAI de Saragossa, Laboral Kutxa i Tuenti Estudiantes, es poden considerar d'un nivell similar a Gran Canaria, Unicaja de Màlaga i Guipúscoa Bàsquet. Amb un calendari semblant, l'equip manresà ha sumat tres victòries més que la temporada anterior i amb un bàsquet més encoratjador. L'equip ja no és tant vulnerable mentalment com fa un any. Perdre per vuit o deu punts de diferència no significa ja ensorrar-se moralment. La Bruixa d'Or ha mostrat capacitat de reacció. Va reaccionar davant el Tuenti Estudiantes malgrat no poder sumar la victòria. Fa un any, un fet similar hauria afectat l'ànim de l'equip en el següent partit. Diumenge, vinent, independentment del marcador final, la moral de l'equip serà bona. Derrotar al Guipúscoa Basket és important en la lluita per la permanència. De ben segur que La Bruixa d'Or té potencial suficient.