Quatre municipis del Bages i el Moianès han presentat projectes a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya. Es tracta de Cardona, Castellgalí i Sallent, al Bages, i de Castellterçol, al Moianès, que opten a obtenir finançament per impulsar actuacions de transformació urbana, ambiental i social.
Quatre municipis del territori aspiren als ajuts
Un total de quatre municipis del Bages i el Moianès formen part dels 117 ajuntaments catalans que han presentat candidatura a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, impulsat per la Generalitat. En concret, els municipis del territori que opten als ajuts són Cardona, amb un projecte per al nucli antic; Castellgalí, per al barri de la Fàbrica; Sallent, per al nucli antic, i Castellterçol, que presenta un projecte que engloba el conjunt del municipi.
Aquests projectes formen part dels Programes Memòria d'Intervenció Integral (PMII), una eina destinada a impulsar la regeneració de barris i àrees amb necessitats urbanístiques, socials o ambientals.
La Catalunya Central aporta tretze candidatures
La Catalunya Central concentra un total de 13 dels 117 projectes presentats a la convocatòria, l'11,1% del total. A més dels municipis del Bages i el Moianès, també hi opten Berga, Gironella i Olvan (Berguedà); Centelles, Manlleu, Roda de Ter, Sant Miquel de Balenyà i Torelló (Osona), i Calaf (Alta Segarra).
Ara la Generalitat analitzarà totes les propostes rebudes i està previst que la resolució de la convocatòria es faci pública durant el mes d'octubre.
Una inversió prevista de 1.600 milions d'euros
La segona convocatòria està dotada inicialment amb 200 milions d'euros, ampliables, i permet presentar projectes tant als municipis que no van concórrer a la primera edició com als que hi van participar sense ser seleccionats o bé als que, havent estat beneficiaris, proposen una actuació en un barri diferent.
El Govern preveu que el Pla de Barris permeti posar en marxa fins a 120 programes entre els anys 2025 i 2029, amb una inversió conjunta entre Generalitat i ajuntaments de 1.600 milions d'euros.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat que el nombre de candidatures presentades "demostra la necessitat i l'encert de recuperar aquesta iniciativa" i ha defensat que els projectes vagin més enllà de la transformació física dels barris per incorporar actuacions d'eficiència energètica, cohesió social i promoció de l'ocupació.
Actuacions urbanes, ambientals i socials
Els projectes s'han de desenvolupar en àrees d'atenció especial, és a dir, zones amb dèficits urbanístics, socials o ambientals. La normativa estableix que almenys una quarta part de les actuacions s'han de destinar a tres grans àmbits: la transformació física dels barris -amb intervencions en urbanisme, habitatge o eficiència energètica-, la transició ecològica i les actuacions sociocomunitàries vinculades a la salut, l'educació, la igualtat o l'ocupació.
El percentatge de finançament de la Generalitat varia en funció de la població del municipi. En els municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants, com Cardona i Sallent, la subvenció pot arribar al 70% del cost del projecte, mentre que als municipis de menys de 5.000 habitants, com Castellgalí i Castellterçol, pot assolir el 75%, amb possibilitat d'arribar excepcionalment al 90% en determinats casos de dificultat financera o municipis rurals.
La primera convocatòria del Pla, resolta a finals del 2025, va seleccionar 20 projectes arreu de Catalunya, entre els quals Manresa, amb una inversió global de 412 milions d'euros, dels quals 232,7 milions són aportats per la Generalitat. Segons el Govern, aquests programes ja estan tots en marxa i beneficiaran prop de 273.000 persones.
