Xavier Sucarrats: La Bruixa d'Or ha experimentat una gran transformació respecte l'equip de la temporada passada. Han passat només tres jornades i és molt d'hora per treure conclusions. Però la dinàmica que s'aprecia és molt diferent a la de fa només dotze mesos.
No es tracta només que el club manresà hagi sumat ja tantes victòries com en tota la primera volta de la temporada passada. Es tracta de detalls, d'actituds i altres elements que no es reflecteixen a les estadístiques. Però també d'un ventall de recursos mostrats en cada jornada. Si en el debut davant el Fiatc Joventut La Bruixa d'Or va saber explotar els elements interiors dels quals va disposar amb un Larsen immens, davant el Río Natura Monbús va ser més important el joc exterior. Erikkson es va exhibir a Fontes do Sar. El navassenc Salva Arco va estar a bon nivell en les dues primeres confrontacions.
Davant el Barça, malgrat la derrota, La Bruixa d'Or va ratllar a un gran nivell. L'equip de Xavi Pascual va saber aturar Arco, Erikkson i Larsen. Però va sobresortir un altre nom. Dominic Waters es va carregar el seu equip a l'esquena. A més de dirigir, el nord-americà va ser el principal argument anotador dels bagencs i la seva actuació va permetre arribar amb un igualat 71-74 poc abans de la finalització del partit. La victòria es va escapar del Nou Congost però els blaugrana van haver d'esforçar-se fins al final.
Borja Comenge pronosticava que a Saragossa Waters no podrà jugar tant lliure. Els rivals el coneixen una mica més. Però veient la dinàmica d'aquesta Bruixa d'Or, el joc podria basar-se en Max Kouguere, Álex Hernández o, qui sap, Josh Asselin. Tots ells són diferents recursos.
