Xavier Sucarrats: A finals de la setmana passada, saltava el rumor de l'interès de l'Uxue Bilbao per incorporar el jugador del Bàsquet Manresa Adam Hanga. Els dos clubs han negat aquest extrem però a vegades, només a vegades, la negació d'un rumor és el pas previ a la successió dels fets. Esportivament, perdre Hanga seria una solució dolorosa. El jugador hongarès és un dels puntals de l'equip. Econòmicament, podria mitigar força maldecaps.

Traspassar Hanga permetria una reducció de la massa salarial de la plantilla del Bàsquet Manresa. Aquest estalvi, sempre que es produís el traspàs, hauria de tenir una doble destinació. Portar un altra escorta i cobrir una (mínima) part  dels diners que deixarà d'aportar Assignia. Correspondria al club escollir aquesta incorporació però resulta fàcil pensar en un nom. Hi hauria després la quantia corresponent al traspàs dels drets esportius d'Hanga. Novament, la destinació hauria de ser doble. Portar el reforç interior que tant necessita l'equip i continuar tapant el forat que queda al pressupost. La NBDL pot oferir noms interessants, més en la situació de crisi que afecta el mercat.

No caldria que tots els diners anessin per compensar "l'efecte Assignia". També es fa molt difícil especular amb les xifres sense ser dins el club i desconèixer sous i clàusules.  Podria ser que aquest hipotètic traspàs no cobrís els 200.000 euros necessaris. Es tractaria de fer un us racional i compensat entre les qüestions econòmica i l'esportiva.. Per equilibrar els números encara quedarien encara les gestions que des del club s'estan fent amb diferents empreses. Potser no es trobarà qui aporti tots els diners necessaris però algú en podria aportar una part. Una part d'aquí, una d'allà i una d'encara més enllà pot significar el tot.

No s'ha d'enganyar a ningú. Les línies anteriors no signifiquen la fórmula màgica que implica la salvació. És més, Hanga continua formant part de la plantilla del Bàsquet Manresa i podria seguir fins a final de temporada. No és una opció descartable i contractualment és la que tocaria. La situació, esportiva i econòmica, és molt fotuda. El descens és una amenaça molt real. Però a dia d'avui no és matemàtic. Per tant, mentre quedi esperança s'ha d'emprendre totes les accions necessàries. Per doloroses que puguin semblar.