
Des d'aquesta tribuna s'ha intentat defensar, alguns cops possiblement més amb el cor que amb el cap, les opcions de permanència de La Bruixa d'Or mentre hi ha hagut un mínim argument. Però la realitat, la dura realitat, és la que és. El conte de la lletera ha acabat en "cuentu" i el club no ha aprofitat l'ocasió que ha donat el destí. L'únic aspecte positiu és que els aficionats del Nou Congost han tornat a gaudir de les visites de Barça, Madrid, València o Baskònia.
És l'hora de replantejar molts aspectes. Tant si el desenllaç és el previst com si succeeix el miracle. Una hipotètica nova permanència administrativa faria oblidar errors comesos i tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Tothom dóna per fet que el River Andorra consolidarà el seus ascens i ocuparà la plaça del CB Valladolid. El segon equip que es guanyarà el dret a pujar hauria de sortir entre Palència i Burgos, equips que dominen 2-0 la sèrie semifinal. Els burgalesos ja es van quedar amb la mel als llavis fa un any mentre que dels paletins no hi ha massa notícies sobre la seva capacitat econòmica.
Molts cops s'ha de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. I no encaparrar-se en afrontar reptes que potser no corresponen en el context actual. Enviar a la universitat un fill que no vol estudiar és una pèrdua de temps. Jugar una categoria que no es mereix pot arribar a ser-ho. El Bàsquet Manresa ha passat diverses vegades per la LEB. I se n'ha sortit. Per què no hauria de tornar a passar?