Terres d'arreu de Catalunya falquen el Roure del Tricentenari

Durant l'acte a Montserrat, Francesc Homs demana a Europa que no "tanqui la porta" al procés democràtic català

Publicat el 02 de març de 2014 a les 18:42
El Pare Prior de Montserrat, Ignasi M. Fossas beneeix l'arbre. Foto: Laura Busquets

La Generalitat ha commemorat els 300 anys del 1714 amb una acció simbòlica que ha reunit a la muntanya de Montserrat el conjunt del país. El Roure del Tricentenari s'ha plantat amb terra d'arreu de Catalunya embolcallada en uns saquets que han confeccionat els interns que treballen als tallers del Centre d'Iniciatives per a la Reincerció.
 
Els diferents alcaldes o representants de la Ruta 1714 (Barcelona, Cardona, Cervera, Els Prats de Rei, La Seu d'Urgell, Lleida, Moià, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de Riuprimer, Vic i Talamanca) i els quatre alcaldes dels municipis del Patronat de Muntanya de Montserrat (Marganell, Collbató, el Bruc i Monistrol de Montserrat) han abocat a l'escocell del Roure del Tricentenari els grapats de terra dels seus municipis.
 
Per la seva banda, Homs ha fet el mateix amb terra provinent d'Aquisgrà, el centre polític de l'imperi de Carlmay, que representa els orígens carolingis de Catalunya. La ciutat, situada al cor de la primera Europa dels sis, formada per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, s'ha triat com a mostra de la vocació europeista de l'acte.
 
Un cop el P. Prior de Montserrat, Ignasi Fossas, ha beneit l'arbre, els representants dels ajuntaments de la resta del país han afegit la terra dels seus pobles, viles i ciutats al voltant del Roure del Tricentenari.
 
El roure com a símbol de la fortalesa de Catalunya
El roure és un arbre tradicionalment arrelat a Catalunya, i la voluntat de l'acte simbòlic d'aquest diumenge ha estat recordar a les generacions futures el compromís del passat amb el futur, en un lloc també simbòlic com és Montserrat. Calçada ha explicat que l'aportació dels ajuntaments de Catalunya representa la força del país, "ja que el roure creixerà amb la terra de tots els racons de Catalunya com a símbol d'unitat i de fermesa". En aquest sentit, ha afegit, "l'arbre és també una icona del país que creix i que es projecta cap al futur".
 
El roure, a més de ser un símbol de fortalesa, és també un arbre propi de la muntanya de Montserrat, un lloc únic al país per la seva càrrega espiritual i cultural i pel lloc central que ocupa a la geografia catalana. L'emplaçament triat per plantar el roure del Tricentenari ha estat l'antic monestir de Santa Cecília, fundat el segle X.
 
Francesc Homs diu que aquesta Europa, "és la nostra"
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assenyalat que l'acte permet explicar a través d'un arbre "el que som com a país". D'aquí que el lloc escollit per plantar-lo no hagi estat aleatori. L'objectiu, ha destacat, és explicar que el projecte col·lectiu català és un testimoni "de suma" vinculat a un projecte compartit. I el fet d'haver cobert l'arbre amb terra dels diferents llocs del país exemplifica aquesta diversitat i també els diferents punts de vista que conformen la nació catalana, "però que treballen per una idea comuna".
 
Per a Homs, l'element més important de l'arbre són les arrels, abans que tota la resta d'elements que surten a la superfície. El conseller ha assenyalat que el poble català té unes arrels "molt profundes" amb el compromís explícit que fa molts anys que té el país amb Europa.
 
En aquest sentit, Francesc Homs ha apel·lat a Europa que no pot ser que el projecte europeu, "que incorpora un missatge de pau, de democràcia per resoldre conflictes i fer-hi front, tanqui les portes al procés català". El conseller ha afegit que aquesta Europa, "que és la nostra", no pot girar l'esquena a un exemple de compromís democràtic, de convivència i de sentit positiu "com el nostre".
 
Per la seva banda, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha assenyalat Montserrat com a símbol "intemporal" del país, "perenne", que "irradia catalanitat", i "constant" en el relat col·lectiu, motiu pel qual s'ha escollit aquest lloc per plantar el roure. "Volíem tornar a la muntanya tot el que ens ha donat", ha afegit; "i refermar el compromís diari amb aquesta terra que tant estimem". Per Calçada, l'arbre ara pot semblar "feble", "però creixerà i es farà fort", com li passarà a la identitat catalana, ha sentenciat.
 
El Pare Prior de Montserrat, Ignasi M. Fossas, ha assenyalat que el gest de plantar el roure i cobrir-lo amb terra dels diferents municipis del país és un gest "carregat de simbolisme". I ha destacat que, precisament, allò que fa aquest acte interessant és que és "agregatiu".