Cada vegada són més les persones que parlen de llibres a les xarxes socials. Si bé es coneixen amb diversos noms en funció de la plataforma que facin servir –booktubers, booktokers o bookstagramers–, tots busquen captar nous lectors i fer recomanacions, també per a aquelles persones ja habituades a la lectura. Esperonades per editorials i llibreries com un agent cultural més, diverses prescriptores literàries expliquen a l'ACN que fan servir un "estil propi" i que sempre treballen amb "total llibertat". "Estem veient com molta gent s'està motivant per llegir, i això és fantàstic", subratllen.

L'Ania Posada va començar a parlar de llibres a les xarxes després de la pandèmia. En un primer moment feia tota mena de contingut, però es va acabar de perfilar quan va etiquetar una editorial a les seves publicacions i aquesta li va començar a enviar llibres. "No pensava que fos un tema que funcionés, però les xarxes són una bona manera de captar lectors", reconeix, tot i que en l'actualitat compagina la seva tasca en línia amb la de professora de teatre.

Els orígens de la Marta Sangrà, al seu torn, es remunten a Youtube, en un moment en el qual encara no s'havien consolidat els reels. "Vaig començar una carrera d'estudis literaris i només llegia en castellà, fins que un amic em va preguntar com és que no ho feia en català i una mica com a repte personal ho vaig començar a compartir per allà", relata. Actualment, reconeix que és una plataforma que ha anat deixant amb el temps perquè comporta "molta més feina". Així mateix, igual que Posada, reconeix que dedicar-se exclusivament a crear contingut literari a xarxes és "complicat", però totes dues coincideixen que fer-ho els ha obert altres portes amb altres feines que també han pogut anar combinant.

Un altre cas diferent és el de la periodista cultural Andrea Gumes, que compagina la feina al capdavant del programa Nervi, a 3Cat, amb la passió per la literatura, de la qual en parla de forma habitual a través de les seves xarxes socials. "Actualment, m'arriben entre 10 i 15 llibres cada setmana", reconeix. "La gent em considera una prescriptora, però jo sempre dic que en realitat ho faig de forma gratuïta, perquè no tinc un espai com a tal", assenyala: "Ho faig una mica perquè vull i per amor a l'art".

La relació amb les editorials

Les prescriptores culturals reben propostes de les editorials, que els ofereixen llibres per després parlar-ne a les xarxes. Posada afirma que no es tracta d’un "contracte" ni tampoc de cap lligam que en acabat les obligui a dir-ne una cosa en concret. "Tu ets lliure d'opinar negativament, o dir que no t'ha agradat, que no és el teu tipus de literatura o el que sigui", assenyala. Al seu entendre, no es tracta de "destrossar la feina de ningú, però és important ser sincera, igual que si una cosa t’encanta". D'aquesta mateixa forma ho veu Sangrà, que apunta que creadores com elles no s'enfoquen només a fer ressenyes, sinó que també fan recomanacions més acurades segons les necessitats de les lectores, o parlen de curiositats relacionades amb la literatura. "Cadascuna ho fa segons la seva pròpia dinàmica o personalitat", detalla.

El català com a element identificador

En el cas de Posada, Gumes i Sangrà, la llengua habitual en què es comuniquen és el català. "Fer-ho en castellà mai va ser una opció", insisteix Posada, que recorda que quan ella va començar, no hi havia tanta oferta com en l'actualitat. Preguntada per les diferències entre la comunitat que fa els vídeos en castellà, admet que no connecta amb el tipus d'oferta literària de la qual parlen, si bé també reflexiona sobre el fet que, a vegades, en el cas de la catalana hi ha una tendència a abusar d'allò més "intel·lectual". "Jo soc lectora perquè m'agrada i ja està, llavors no comentaré clàssics perquè tampoc els he estudiat, sinó que potser parlaré de llibres més actuals i que m'agradin", diu.

Sangrà opina que el #BookTokEspanya, una etiqueta provinent de TikTok, està més enfocat a "literatura juvenil, fantàstic i romàntica" i que, en general, es comenten més llibres de grans grups editorials, "Els creadors de contingut en català sovint som molt puristes i trobo que també fa falta un perfil que faci continguts d'aquest tipus, perquè triomfa molt al món anglosaxó", assenyala.

Tipus de públic i el perill de l'autoajuda

Igual que passa amb els clubs de lectura o a les biblioteques, també a les xarxes el públic femení és qui més segueix a les prescriptores literàries. Sangrà té les xifres ben presents: "Al voltant del 80% són dones". Gumes apunta que els homes també llegeixen, però que, possiblement, ho facin més en solitari. "Escriuen llibres, però després no en parlen, i és una pena perquè trobo que seria molt interessant, a mi m'interessa la seva perspectiva i el seu punt de vista", insisteix.

Finalment, pel que fa als temes, segons Posada s'ha de poder parlar de tot; no obstant això, avisa que també hi ha temes que cal vigilar de ben a prop. "Quan una trama parla d'estereotips, masclisme, violència o romantització de relacions tòxiques, per exemple", remarca. També fa referència als llibres d'autoajuda, els quals poden fer "més mal que bé" si ho agafa una persona "en un moment equivocat", o ho "interpreta d'una forma errònia".