«Visito la Zona 0 de València»

Sí. El títol d'aquesta newsletter és un clickbait de manual, veritat? No és meu. És el del creador de contingut valencià Peldanyos, molt conegut en entorns de TikTok, Instagram i YouTube. "Visito la Zona 0 de València". Com qui fa un vídeo (que n'hi ha molts) entrant a la zona de Prípiat per visitar Txernòbil o com qui fa un viatge a Disneyland París. No és un cas aïllat, aquest. L'onada immensa de creadors de contingut, influencers, celebritats, streamers o youtubers que es van mobilitzar al País Valencià per donar suport a les víctimes de la DANA segueix sense aturador.

Quedi dit per endavant que és molt fàcil escriure aquestes línies darrere d'un escriptori sense haver-me tacat ni mig centímetre del pantaló amb fang ni haver aixecat una pala, però la situació actual dels creadors digitals és insostenible. I no, no pel fet que existeixi una opinió generalitzada sobre el fet que influencers o streamers hagin fet el pena, no. Però no tot s'hi val. La situació viscuda en la darrera setmana i mitja ha demostrat que el sistema, la brúixola moral a escala digital, està molt perduda.

Per l'afany de ser protagonistes, de formar part de la conversa, de no perdre el fil de l'actualitat en la qual pots caçar visibilitat, hi trobem dues categories: el que són conscients del seu altaveu i van agafar una furgoneta, una pala o un quilo de roba i van anar directes a les zones afectades per la DANA, fent vídeos per demostrar com estava tot molt abans que les autoritats es mobilitzessin; i els que han perdut completament el nord.

Hi trobem gent com Maria Pombo, una de les més importants de tot l'Estat, que ha estat una metralladora de notícies falses (com el pàrquing de Bonaire) o un ariet contra un partit polític en concret. I casualment no era el que governava la Generalitat Valenciana. Després trobem l'anteriorment citat Peldanyos o el més que reconegut El Xokas, que van decidir autoerigir-se en altaveus de la suposada Veritat sobre "què està fent malament la classe política" i quins eren els erros morals que la gent, de carrer, cometia a l'hora de jutjar. Un judici als jutges. Una cosa estrambòtica.

I després hi ha dues categories als extrems. Persones d'altíssim nivell mediàtic com Rosalía o Miguel Ángel Múñoz o jugadors del Vila-real, el Llevant i el València, que es van plantar allà per ajudar sense cap publicació. I els darrers, els que arrossegaren una etiqueta per tota la seva vida digital, que han convertit la catàstrofe de la DANA en un espectacle dantesc en la pitjor escenificació del capitalisme.

El gran exemple és Ángel Gaitán, conegut creador del món del motor, que va arribar a demanar a través de vídeos que "el municipi que tingués més likes als comentaris rebria abans els queviures i les ajudes". O TheGrefg, que lluny del sensacionalisme que ha rebut per part de La Sexta, es va dedicar a llegir barbaritats en directe i "a organitzar un streaming benèfic" que feia pudor de socarrim. De tot plegat la conclusió és clara: el públic és sobirà i triarà a qui donar suport, però les caretes han caigut amb la riuada del País Valencià. Internet ja no era un lloc segur amb l'aterratge de la ultradreta, però ara és el Salvatge Oest. Ciutats digitals sense llei ni moral. I ja no queden gaires refugis on sentir-se segurs.

Fins la setmana vinent!