23/04/2024
edicions
Newsletters
Autor/a
A X:
@karasexi
Noelia Karanezi Martín
Col·laboradora de Next, el canal de cultura digital de Nació
Vaig arribar al món un 18 d'abril de 1998 a Monasterolo del Castello (Itàlia) i vaig arrelar a Badalona. Em vaig graduar en Comunicació Audiovisual i ara curso un màster d'Anàlisi Política. Al "No m'invento res" de Next, escric per entendre'm, per entendre el món, i perquè el món m'entengui a mi i s'entengui a ell mateix. A la ràdio, escric guions a La competència de RAC1, perquè l'humor és una excusa per parlar del món i el món és una excusa per fer humor.
Sóc catalano-italiano-kosovar, badalonina, mediterrània, miop, celíaca i vegana, i mai no m'escriuen bé el cognom a la primera. També soc un sac de contradiccions coherents; m'interessa tot i res, perquè tot és important i res no importa massa. Fora de la feina, em podeu trobar entre llibres, pel·lis, música, sèries, arbres o onades. Ocupo el meu temps lliure observant, aprenent, pensant, sentint, escrivint, estimant, descansant i tenint mal de panxa.
17/04/2024
Poder, puc
«Fer, fer, i fer. Ho fas per tu? Ho fas per qui et mira? Ho fas per qui creus que et mira? Hi ha un grapat de motius pels quals pots acabar convertint el teu mode de vida i identitat en un reflex de les expectatives dels altres»
28/03/2024
Llarga vida a la incomoditat, mori la incomoditat
«Costa abandonar els refugis del dolor si quan tot a fora, a prop, o al teu voltant duu disfressa d’amenaça»
14/03/2024
La soledat de no saber estar sol
«Massa vegades, ens capfiquem amb treure’ns de sobre la soledat més que amb aprendre a detectar-ne l’origen, entendre-la i trobar maneres eficients i més sanes de posar-hi remei»
29/02/2024
Vergonya
«Ningú aprèn habilitats o adopta hàbits tan ràpidament com algú sense cap mena de vergonya o, al contrari, com algú amb molta vergonya»
18/02/2024
Amor: convicció vs conveniència
«Quan la gent sent la urgència de ser estimada, però no sap què la fa sentir estimada de debò, el seu concepte de l’amor es redueix a una mena de propòsit d’any nou, una persecució a cegues, un joc de les cadires on guanyes només perquè has sigut ràpid omplint el buit»
01/02/2024
Sobirania personal
«Ha de ser cansat, viatjar amb mi i les meves observacions microscòpiques convertides en hipòtesis i preguntes. En certa manera, presenciar amb mi qualsevol esdeveniment és com fer-ho acompanyat d’un detectiu que investiga l’escena d’un crim»
20/01/2024
Un tros de món
«La indiferència és un verí que acaba corcant totes les coses mentre cedeix espai als mals i les tristors del món. És per això que no suporto la gent amb actitud de je m’en fous (se me’n fot!) generalitzada»
07/01/2024
Paraules
«Quan les persones no som capaces de dir-nos que ens estimem sense sentir-nos despullades sense tovallola, com un conill enlluernat davant d’un cotxe a la carretera, recorrem a teixir disfresses i construir vehicles per a fer-ho, com ara les cançons o la literatura»
07/12/2023
Festa
«Els valors cristians que embolcallen implícitament la nostra cultura dificulten el gaudi sense raons específiques ni remordiments a posteriori. En Ramon Reñé, o com a mínim el seu jo artístic Monrra, ha après a travessar aquesta barrera»
27/11/2023
Morir (viure)
«"La mort és sagrada”, diuen. Però la mort no és sagrada. El que és sagrat és la vida. I un cop s’acaba una vida, és sagrada per sempre. La meva feina mentre sóc viva consisteix a insistir i continuar insistint»
16/11/2023
Pertànyer
«Quan un tria, un estima. Quan un estima, un pertany. Potser encara diria més: només quan un estima, un pertany»
26/10/2023
Caminar lent
«Jo crec en els nens. Encara no els han convençut que hi ha coses en les quals no poden creure. Un nen està disposat a creure en el que sigui. Fins i tot en la pressa»
12/10/2023
Conflicte
«Trio enviar l’article al diari, tenint en compte que fa una estona he dit que estimar –la llengua, la terra, la vida– és insistir i continuar insistint. De vegades toca fer-ho amb les coses evidents. Especialment el 12 d’octubre»
28/09/2023
Tornar a casa
«La gent que agafa el metro mentre pensa a tornar a casa –no els turistes, no els expats– sempre sembla cansada, incòmoda, o cansada i incòmoda»
Ara a portada
Rep el millor contingut al teu correu Reportatges originals. Periodisme sense por.
El més llegit