Autor/a
Noelia Karanezi Martín

Noelia Karanezi Martín

Col·laboradora de Next, el canal de cultura digital de Nació

Vaig arribar al món un 18 d'abril de 1998 a Monasterolo del Castello (Itàlia) i vaig arrelar a Badalona. Em vaig graduar en Comunicació Audiovisual i ara curso un màster d'Anàlisi Política. Al "Corre la brama" de Next, escric per entendre'm, per entendre el món, i perquè el món m'entengui a mi i s'entengui a ell mateix. A la ràdio, escric guions a La competència de RAC1, perquè l'humor és una excusa per parlar del món i el món és una excusa per fer humor.

Sóc catalano-italiano-kosovar, badalonina, mediterrània, miop, celíaca i vegana, i mai no m'escriuen bé el cognom a la primera. També soc un sac de contradiccions coherents; m'interessa tot i res, perquè tot és important i res no importa massa. Fora de la feina, em podeu trobar entre llibres, pel·lis, música, sèries, arbres o onades. Ocupo el meu temps lliure observant, aprenent, pensant, sentint, escrivint, estimant, descansant i tenint mal de panxa.

18/11/2024

La síndrome de la rosella alta

«Faci el que faci, mai serà suficient per a un home. Mai serà com ell. Encara que ho sigui. O encara que tingui més nivell. Ser dona en un entorn masculinitzat sovint et converteix en una diana on es magnifiquen els errors i els dèficits»

11/11/2024

«Retail therapy»: la dopamina del consum

«No és el mateix que ens agradi la roba que el fet que ens agradi comprar roba. Per tot això, avui dia la línia entre ser influencer de moda o un exhibicionista de bitlletera és ben prima»

26/10/2024

(Sobre)viure a Barcelona

«Tinc clar que deixaré d’encaixar dins la categoria de “jove” abans de reunir prou diners per pagar-me un pis»

29/07/2024

Ironia

«Només quan ens mostrem tal com som, amb les nostres inseguretats i emocions reals, podem construir relacions significatives i genuïnes amb nosaltres, amb els altres; amb el món, amb la vida»

16/07/2024

So, cant, cos, natura

«La forma més pura d’estimar és comptar amb algú que vol aprendre sobre tu, de tu, i amb tu. Una de les coses que més m’agrada de mi és que estimo així. Una de les coses que menys m’agrada de mi és exactament el mateix»

29/06/2024

Insatisfacció ft. «Is That All There Is?», de Peggy Lee

«L'acceptació de la humanitat pròpia és clau per a una existència menys frustrant. En un món on sempre sembla que estem perseguint alguna cosa fora del nostre abast, recordar-ho és un acte de cura personal i col·lectiva»

21/06/2024

Conversa d'ascensor

«Si en un primer contacte algú és incapaç de deixar de mirar-se el melic, ¿com s’ho farà, per construir un vincle que no orbiti sobre ell mateix?»

26/05/2024

(In)somni ft. Somiatruites d'Albert Pla

«La maldat, el cinisme i la hipocresia que taquen el món fan que sovint sigui massa fàcil oblidar tota la bondat, dolçor i noblesa que també hi habiten»

10/05/2024

Júpiter, quasi estrella

«Quan descuidem les nostres pròpies característiques, preferències i idees en favor d’atendre o respondre a les dels altres, correm el risc de perdre de vista qui som i què és realment important per a nosaltres»

23/04/2024

Olga, t'he portat una rosa

«Recorro la Rambla de Catalunya i vaig fent fotos mentals: el noi nerviós disposat a regalar una rosa i senyores que demanen la més fresca per quedar bé amb la veïna»

17/04/2024

Poder, puc

«Fer, fer, i fer. Ho fas per tu? Ho fas per qui et mira? Ho fas per qui creus que et mira? Hi ha un grapat de motius pels quals pots acabar convertint el teu mode de vida i identitat en un reflex de les expectatives dels altres»

14/03/2024

La soledat de no saber estar sol

«Massa vegades, ens capfiquem amb treure’ns de sobre la soledat més que amb aprendre a detectar-ne l’origen, entendre-la i trobar maneres eficients i més sanes de posar-hi remei»

29/02/2024

Vergonya

«Ningú aprèn habilitats o adopta hàbits tan ràpidament com algú sense cap mena de vergonya o, al contrari, com algú amb molta vergonya»

18/02/2024

Amor: convicció vs conveniència

«Quan la gent sent la urgència de ser estimada, però no sap què la fa sentir estimada de debò, el seu concepte de l’amor es redueix a una mena de propòsit d’any nou, una persecució a cegues, un joc de les cadires on guanyes només perquè has sigut ràpid omplint el buit»

El més llegit