La selectivitat pateix canvis molt importants. L'any que ve, el 2025, les proves d'accés a la universitat (PAU) seran completament noves per als estudiants que es presentin el juny. Després de diversos anys de negociacions, problemes i estira-i-arronsa, el Consell de Ministres ha aprovat el decret que regula aquestes modificacions. No patiu, us explicarem, fil per randa, quins són aquests canvis i en què us afectaran a tots aquells alumnes que hàgiu de passar per la selectivitat. Molts d'aquests canvis vosaltres ja els teníeu adherits a les PAU a Catalunya. Per què? És simple, les modificacions s'apliquen a tot l'Estat.
Per començar, és una transformació que busca establir de manera comuna uns criteris de correcció, característiques bàsiques i una estructura clara per a totes les comunitats autònomes. Així mateix, aconsegueixen que la selectivitat s'adapti a la Lomloe, la nova llei d'educació del govern espanyol. Desgranem els canvis aplicats a tot l'estat espanyol i us recordem quins ja estan establerts a les PAU que se celebren a Catalunya.
Un únic model d'examen: novetat a Catalunya
Apunteu-vos això, perquè és important. S'han acabat les dues opcions per triar en un examen. Només hi haurà un únic model a cada materia, però es podran incloure diverses preguntes o tasques. Segons la nova normativa, és un condicional, és a dir, pot passar o no. En cap cas implicarà estudiar menys ni aprendre's menys temari. La intenció és frenar aquestes estratègies on els alumnes podien intentar estudiar diversos períodes o èpoques a Història de la Filosofia, Història de l'Art o a Història d'Espanya per posar-se a triar entre dues opcions.
Canvis en el tipus de preguntes: novetat a Catalunya
La nova selectivitat aplicarà noves preguntes: diverses seran tancades, altres seran "semicontruïdes" i altres obertes. Els estudiants catalans tindran com a novetat el fet que el 70% dels punts de cada examen hauran de correspondre a aquesta mena de preguntes: les "semiconstruïdes" o les obertes. Què significa això? Les qüestions de tipus test es poden esfumar i apareixeran més preguntes en les quals caldrà redactar o esplaiar-se en la resposta.
No és l'única modificació en el cas de les preguntes de les PAU de cara el 2025. Aquesta nova normativa aprovada pel Consell de Ministres també obligà al fet que les preguntes "s'hauran de contextualitzar preferentment en entorns propers a la vida de l'alumnat". A Catalunya això s'ha aplicat, el 2023, però enguany va tenir menys presència. Vaja, aquest no seria un canvi substancial pels alumnes del país. Deixen clar que es contextualitzarà en entorns artístics, científics, humanístics i tecnològics.
Es podran fer servir diccionaris, calculadores...
Era una demanda molt estesa des de feia anys. A partir de l'any vinent, els alumnes que es presentin a la selectivitat podran fer servir documents o eines auxiliars mentre duen a terme les proves d'accés a les universitats. Diccionaris, calculadores, taules de química, formularis... tot aquest suport, però, haurà d'estar marcat per cada comissió organitzadora de les comunitats. Allà dictaminaran en quines proves es pot fer servir què i com.
Criteris de correcció: s'aplicarà a Catalunya
El nou text que marca les pautes del futur de les PAU deixa ben clar que s'establiran uns criteris de correcció clars i comuns en totes les comunitats. Tots els exercicis dels exàmens "tindran paràmetres que permetin valorar" diverses qüestions: la correcció ortogràfica, gramatical i lèxica; la coherència, la cohesió i l'adequació d'allò que demana l'enunciat. La primera part és clau en els canvis de selectivitat: el 10% de la nota de cada exercici dependrà de la bona redacció de l'alumne que faci l'examen. El gest busca tancar qualsevol debat de criteris de correcció de faltes que havia aixecat tanta polseguera diversos anys, perquè en unes comunitats s'aplicava de manera restrictiva i en altres el criteri era més permissiu.
Canvis en exàmens optatius: novetat a Catalunya
Cal parar atenció amb la xifra de matèries comunes i específiques. A Catalunya no hi haurà canvis en la fase comuna i se seguirà fent el mateix: cinc exàmens. Ara bé, les optatives sí que queden modificades. Fins ara a Catalunya es podrien triar tres assignatures optatives per intentar engreixar la nota de la selectivitat. A partir d'ara es podran fer fins a quatre.
Història d'Espanya i Història de la Filosofia es podran incloure com a assignatura optativa. És a dir, si tries Història d'Espanya per a fer-la a la part comuna, l'obligatòria, després podries encabir-hi Història de la Filosofia com a optativa, en canvi d'altres assignatures del teu Batxillerat específic que també valdrien com a optativa.