Més de 40.000 alumnes han passat per l'experiència de fer els exàmens de selectivitat aquesta setmana. Afirmem que és una experiència, perquè ni és posar el cap sota la guillotina -com ho volen titllar la majoria dels pobres joves que s'hi presenten- ni tampoc és una espècie de passejada a la vora del riu, com malinterpreten els nostàlgics del COU i el BUP. La realitat és que és un tràmit obligatori per passar al sistema universitari i que defineix, per desgràcia, molts dels futurs a curt termini dels estudiants i dels adolescents del nostre país. Tots provenen d'un univers pedagògic, el Batxillerat i anteriorment l'ESO, que arrossega problemes des de fa anys. Falta de recursos, el gran tsunami educatiu que va suposar la pandèmia i la sobrecàrrega de feina que pateixen els professors a Catalunya, amb solucions insuficients per part de l'administració. I qui ho paga? Els alumnes. 

Uns estudiants que han d'abocar tots els seus esforços en uns exàmens que deixen certa empremta després de dos anys d'un estudi enfocat, de manera pràcticament exclusiva, a les PAU. Nervis, problemes de salut mental, pressió, competència per aconseguir notes de tall. Val la pena fer passar els alumnes per l'adreçador de les PAU? Certament, significa un moment de pressió amb molts elements pel mig que pot condicionar de manera severa com seran els anys d'estudis i la butxaca de les famílies. En proves de només tres dies i dues hores per cada assignatura. Negar la responsabilitat que requereix la selectivitat és exercir un paternalisme barat cap als nostres alumnes -per això són molt legítimes les veus crítiques contra la certa caiguda de dificultat de certes matèries i exàmens-, però l'administració també caldria que iniciés un procés d'autocrítica després de massa anys d'errors.

Per ara, les PAU 2024 registren dos errors flagrants en preguntes d'exàmens que han condicionat els alumnes. Docents i estudiants han de pressionar Universitats per poder tenir una segona oportunitat, primer en la prova de Disseny. És a dir, dos anys d'esforços i diversos mesos de preparació davant d'una pregunta mal formulada que et pot deixar fora d'una carrera que desitges. És raonable, això? Situació similar en el de Literatura castellana, que la conselleria ja ha afirmat que podran repetir. El problema, però, és clar: una nova setmana de preparació per a un nou examen que cap dels alumnes tenia previst fer dues vegades. Passar per la mateixa pressió i situació dues vegades. Insistim, és raonable, aquesta mena d'embut per on tothom ha de passar, collats com sardines dels vagons del metro de Les Corts en sortir els aficionats d'un partit del Barça?

Un any més,els estudiants que feien l'examen de Matemàtiques han estat les grans víctimes de la selectivitat. És una cantarella que es repeteix des de fa més d'una dècada, creieu-me. Enguany, la mateixa cançó: que si era molt difícil, si han anat "a fer mal", no aprovarà ningú... Plou sobre mullat. Fa temps que hi ha queixes reiterades dels claustres i responsables de matemàtiques dels instituts. Retallar temari, hores de classe i competències en una assignatura tan elemental per a infinitat de carreres com les matemàtiques continua demostrant que, per molt que es vulgui plantejar el contrari, les capacitats dels futurs universitaris continua estant lluny del que es mereixen les facultats. 

Fins la setmana vinent!