Els resultats de les eleccions del 21-D no van ser cap sorpresa majúscula i les coses –amb matisos, evidentment-, van quedar molt similars a com eren abans de la destralada del 155. L'independentisme va demostrar una solidesa electoral envejable i va mantenir la majoria absoluta deixant en estèril una victòria de Cs que va fagocitar literalment el PP.

Res feia pensar que l'independentisme protagonitzaria un salt endavant espectacular i superés el 50% dels vots –s'hagués traduït en quasi 75 escons- ni que l'unionisme fes bo el 155 i hagués aconseguit una majoria que el permetés governar i enterrar el procés. Per tot plegat, sorprèn la mala digestió dels resultats per part del Madrid mediàtic i polític. Error de càlcul a l'hora de convocar eleccions o bé creure's les pròpies mentides que era factible una majoria alternativa?

Els resultats del 21-D –Junts per Catalunya i ERC en tenen prou amb una abstenció de la CUP per investir president- però sobretot la situació dels líders sobiranistes –Puigdemont ha de decidir si compleix la promesa de tornar i el Suprem estudiarà el recurs per alliberar Oriol Junqueras el 4 de gener- ja feien preveure un compàs d'espera abans de Reis. Ho entenen clarament des de Ciutadans que, en un exercici de realisme polític, han renunciat des de primer moment a fer un teatret d'una investidura impossible.

L'error de càlcul o la mala digestió del 21-D (o dels àpats nadalencs) ha provocat una dinàmica curiosa després de Nadal. El PP –lluny de fer autocrítica pel desastre electoral- burxa Cs per intentar formar Govern aprofitant, fins i tot, que hi ha diputats empresonats i exiliats mentre el partit d'Arrimadas es diverteix amb l'ocurrència de Tabàrnia sense veure que l'independentisme també és fort a les ciutats i no té res a veure amb el mapa del Brexit.

Els partits independentistes, per la seva banda, faran bé d'aprofitar aquests dies de calma nadalenca per revisar les estratègies després de mesos frenètics i adaptar-les a una realitat on s'ha demostrat la capacitat coercitiva i repressiva de l'Estat. En aquest sentit el suport total als presos polítics i als exiliats ha de ser compatible amb tenir unes institucions fortes que puguin fer front a noves amenaces i que no renunciïn a complir els mandats democràtics populars. Fer-ho serà demostrar que s'han paït bé els resultats i que els errors de càlcul no han agafat el pont aeri.