La història dels 40 anys de l'entitat Osonament permet resseguir els canvis i reptes de la salut mental a Catalunya i a la comarca d'Osona. Com s'ha passat de l'estigma de la bogeria dels manicomis a ser un repte de política de salut pública i social de primer ordre. De la institucionalització a la inclusió com a dret de ciutadania. De la beneficència a política pública.

Per la celebració dels 40 anys d'Osonament, Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic (FCMCPPO), s'ha editat un llibre escrit per Toni Coromina, "El Color de la Vida", coordinat per Joan López, que interpreta els canvis al voltant de la salut i la malaltia mental durant aquest període i descriu com una entitat pot contribuir a crear un model menys hospital centrista i més comunitari. Anticipació als canvis.

Al llarg de la història els malalts mentals han sigut aïllats, perseguits o escarnits. Al final del franquisme, els primers ajuntaments i diputacions democràtiques, professionals sanitaris i socials progressistes i la societat civil varen liderar les reformes.

El Dr. Jordi Folch i Soler, psiquiatre que es reivindica com educador, fill del psiquiatre Lluís Folch i Camarasa, un dels pioners de la psiquiatria infantil a Europa, arriba a Osona col·laborant amb Sant Tomàs (institució d'Osona nascuda el 1967 per atendre a les persones i famílies amb discapacitat) i aporta la visió mèdica al Centre Mèdic Psicopedagògic. El Dr. Folch ha estat en el centre des del primer dia fins a l'actualitat. Visió biopsicosocial, educador.

L'any 1978, persones vinculades a l'educació, a la sanitat, als serveis socials i diferents ajuntaments de la comarca creen l'entitat Centre Mèdic psicopedagògic amb una clara orientació de comunitat i d'atenció integral de les necessitats de la persona amb malaltia mental. Infants de tota la comarca amb les seves famílies eren les primeres persones ateses. Equips multidisciplinaris: psiquiatres, psicòlegs, educadors, pedagogs, assistents socials al que s'han anat incorporant logopedes, terapeutes ocupacionals, infermeres, CAFE (Ciències Activitat Física i Esport), nutricionistes, ...

Persones de la societat civil osonenca com Joaquim Vivas (1933-2019) primer president de l'entitat, sempre al servei de causes altruistes, que amb el seu temps i recursos varen posar la llavor dels serveis actuals.

Fins ben entrada la dècada dels setanta les persones amb malaltia mental d'Osona eren ateses per metges de capçalera o internades al Psiquiàtric de la Diputació de Barcelona a Santa Coloma de Gramenet. Fins a la dècada del vuitanta i noranta la salut mental no esdevé una línia d'atenció sanitària més.

Fins al 2001 l'Organització Mundial de la Salut no recomana tancar les unitats de llarga estada psiquiàtriques, en moltes ocasions casa de moltes persones amb discapacitat intel·lectual més que simptomatologia mental. L'any 2005 la Unió Europea situa la Salut Mental com a prioritat amb la declaració de Hèlsinki.

A Osona, entre els setanta i vuitanta, la FCMCPPO aposta per una psiquiatria comunitària en paral·lel que a EEUU l'Associació Psiquiàtrica Americana publica el DSM, manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. Comença, en el món occidental, l'etapa de criteris estàndards per classificar les malalties psiquiàtriques i les indicacions de tractaments.

Comença, progressivament en el temps, la revolució dels psicofàrmacs, que aporta grans millores en trastorns mentals severs però també alt consumisme actual dels mateixos per simptomatologia emocional.

Els anys vuitanta l'addicció a l'heroïna impulsa centres per atendre a persones amb alcoholisme i addicció a les drogues. Els ajuntaments i la Diputació de Barcelona (DIBA) lideren la primera xarxa de toxicomanies que ja el 1993 s'incorpora a FCMCPPO. Això marca el model d'Osona d'integració en una entitat de les persones amb trastorn mental, amb addicció o sense. Especial esment a Jacint Codina, que en aquells anys, com alcalde de Vic, com a comarca i DIBA va ajudar a tenir serveis públics de salut mental.

L'any 1999 a la comarca d'Osona s'elabora el Pla Estratègic de Salut mental d'Osona impulsat per l'entitat i l'Hospital de Vic-Consorci Hospitalari de Vic. Fins a l'any 2005 el Departament de Salut no aprova el Pla Director de Salut Mental i Addiccions i l'any 2011 el Departament de Presidència el Pla Integral de Salut Mental.

Els serveis sanitaris són propis de l'Hospital de Vic-CHV que gestiona la part de Centres Salut Mental d'Adults, Infanto Juvenil, hospitalització i Hospital de Dia. Osonament la part de rehabilitació, recuperació i inserció social i laboral de les persones amb trastorns mentals adultes i joves a partir dels 16 anys. Els infants i adolescents no són atesos a l'entitat, excepte per logopèdia privada. L'entitat, Fundació des de fa anys, ha anat creant programes, empreses inserció laboral, instruments de tutela i curatela així com acompanyament a la llar o pisos amb suport.

Una entitat, Osonament, arrelada als actius de la comarca i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya, és l'exemple d'acció comunitària realista, de lluita continuada contra l'estigma i a favor de l'apoderament de les persones amb malaltia mental. Mirada integral de la persona, les famílies l'entorn i serveis integrats. Fan possible, amb molt esforç i constància, allò que els Plans Directors i Integral de Salut Mental i Addiccions diuen que hauríem de fer, des de la proximitat i cooperar entre xarxes.

Ara, potser, com deia, el Dr. Folch, cal tornar a mirar els orígens de l'entitat i incorporar la part educadora per atendre a nens, infants i adolescents.

I, finalment, els projectes tenen qualitat si hi ha continuïtat, bona governança i gestió. Continuïtat i no mirada partidària al patronat i una líder com la gerent Sra Mercè Generó. I també és exemple que la gestió autònoma, molt des de la proximitat, amb els Departaments implicats i els ajuntaments creen valor afegit.

Tornant la veu i dignitat a les persones amb malaltia mental i alhora treballant amb la comunitat per fer transformació. Els més de 10 anys de parelles artístiques (parelles d'artistes amb malaltia mental i sense, creant junts) són el millor exemple del que és Osonament i l'aposta de Catalunya.

Ara el repte és consolidar el model de xarxa integrada de salut mental i addiccions, incorporant el sistema educatiu des de les llars infants fins a la formació professional i el batxillerat. Prioritzar la promoció, la prevenció i la detecció dels factors de risc. El mateix camí d'identificació de factors de risc cardiovasculars. El camí de la normalització.