Aquest mateix matí, una comitiva judicial ha expulsat del seu domicili de Barcelona una dona de 78 anys anomenada Blanca. Ho anomeno expulsió perquè ja no estic segur que la paraula desnonament sigui capaç per si sola de resumir la dimensió del calvari: la insensible burocràcia jurídica, el servei d'emergències, els sobresalts telefònics, els uniformes policials, “té vostè mitja hora per a recollir les pertinences i abandonar l'immoble; tot allò que romangui a l'interior passarà a ser propietat de l'arrendador”.

Veig la Blanca al va de la porta i penso que podria ser la meva àvia o la meva mare, potser jo mateix, bandejada d'un petit pis del Gòtic on ha viscut durant més de cinquanta anys. Fa dos mesos van intentar expulsar-la, desnonar-la, però hi va haver un mur d'activistes a la porta de casa seva que va aconseguir perllongar les negociacions. Aquesta vegada sí, Blanca s'ha hagut de deixar anar a una pensió perquè la propietària li reclamava un deute de 89 euros. Ni tan sols es tracta d'un impagament hipotecari, sinó d'una reforma matussera a la cuina el cost de la qual ja ha estat saldat.

[Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez]
Accedeixo a un comerç electrònic per intentar comprendre quins productes puc adquirir per aquesta xifra. “Les millors gangues: altaveu intel·ligent amb Bluetooth i wifi per tan sols 89 euros”. Navego per altres badies de la xarxa i detecto una apetitosa promoció: “Condueixi durant vint minuts un Ferrari o un Lamborghini per tan sols 89 euros”. De sobte, un titular de Telemadrid envaeix la meva pantalla: “Els espanyols gastarem una mitjana de 89 euros a les pròximes rebaixes”. I què diu el sector turístic? “Estada de dues nits a Llanes per 89 euros”.

Els activistes de Resistim al Gòtic diuen que la culpa del desgavell és de l'Ajuntament, que s'ha negat a avalar el contracte d'arrendament. L'Ajuntament diu que la culpa del malentès és de la propietària, que s'ha negat a atendre noves ofertes. Però no cal entendre culpes i responsabilitats per comprendre que el Gòtic és un nucli d'especulació immobiliària i també un eix de resistència contra les polítiques de catifa vermella per als fons d'inversió. I no cal saber de polítiques ni de resistència per comprendre que Barcelona és cada vegada més un tresor arrabassat als veïns i entregat en safata de plata als patrons del turisme.

He llegit que la Blanca té una salut precària i que els metges li han recomanat que no surti de casa. Quina fotuda és la ironia. Tota una vida al barri per acabar així, amb un alarmant informe mèdic i una xifra ridícula als titulars de premsa. 89 euros. Donen ganes de gratar-se les butxaques i organitzar una col·lecta per saldar el desacord. Però no són només 89 euros. És tota una xarxa de cobdícia, banquers, venedors d'alarmes, matons, acaparadors, multipropietaris i polítiques públiques que desprotegeixen el desprotegit. Avui Blanca és al carrer i a Barcelona fa una mica més de fred.