El 9-N s’apropa. Dia sí i dia també es va caracteritzant la nova fórmula del govern CiU per al 9-N: des de diverses visions del dret a decidir, des de les opcions polítiques que defensen aquest dret i des de reflexions periodístiques i jurídiques. Doncs aquí va la meva aportació: anar a votar el 9-N serà mobilitzar-se amb urnes. Mobilitzar-se contra l’atac a la democràcia del PP i en favor de poder decidir el nostre futur polític, és una “obligació” democràtica. I que la majoria del poble català vol votar, ha estat recollit –repetidament- en tots els estudis demoscòpics.

Sóc de l’opinió que mobilitzar-se el 9-N, a les urnes, contribuirà a assenyalar –de nou- la negativa irresponsable del PP, donarà continuïtat a la defensa del dret a l’autodeterminació (un dret que no s’esgota el 9-N) i, també, més perspectiva a l’àmplia exigència ciutadana per a poder decidir-ho tot.

Dit això, també és bo respondré a un seguit de preguntes que han aparegut al meu entorn laboral, familiar i polític. Aquest procés participatiu és la consulta pactada? No. És la consulta recollida al decret signat per Mas? Tampoc. És el que la majoria dels catalans i catalanes i la majoria parlamentària acompanyava? Doncs tampoc. Té manca de garanties democràtiques i d’un debat lliure i plural? Evidentment. Tindrà efectes jurídics? No, ni aquest 9-N, ni la consulta pactada. El president Mas en altres ocasions ja ens ha aixecat la camisa? Sí (recordem el pacte amb Zapatero per l’Estatut). En aquest nou 9-N Mas té una clara intenció partidista/electoral, quan parla d’una segona volta a les eleccions? També. Artur Mas és el màxim responsable del trencament de la unitat política? Evidentment. CiU (acompanyat d’una cort mediàtica) utilitza fa mesos el 9-N per “tapar” les seves injustes polítiques? Sí.

Però arribats aquí, les respostes a les anteriors preguntes (i a moltes d’altres) no ens ha de fer perdre allò que vam aprendre fa anys a l’hora d’analitzar processos i moments històrics: quina és la contradicció principal? Doncs la que hi ha entre el poble català, que vol votar per decidir el seu futur polític, i un PP a qui no li dóna la gana que ho faci. Per això el 9-N hi haurà, de ben segur, una expressió potent de la voluntat del poble de Catalunya amb la mobilització a les urnes (i, tant de bo, es pacti unitàriament una altra mobilització popular). I al dia següent, el procés continuarà.

El poble català ha arribat molt lluny, i les prohibicions del PP no l’aturarà. I les manipulacions partidistes de CiU no haurien de portar a Catalunya, des de la immediatesa de l’ús electoral que vol fer del 9-N, a passar pàgina de la consulta com a instrument democràtic per a decidir el nostre futur polític i per a decidir-ho tot –més enllà de les properes eleccions al Parlament- per així, poder construir un nou país. El 9-N omplim de mobilització les urnes.