La mobilització a les Illes Balears és molt important. És una resposta popular per a defensar l’ensenyament públic i de qualitat, i la llengua catalana. Però també, l’amplitud, la convicció i la fermesa, del que està protagonitzant la ciutadania, expressa un ja n’hi ha prou –basta diuen a les illes- a les imposicions del govern Bauzá.

En aquests setmanes de vaga de docents estan aconseguint mostrar que és, bàsicament, una lluita per la dignitat. Una resistència que s’expressa de formes diverses a perdre les llibertats, “no volem perdre allò pel que van lluitar els nostres padrins” em deien a Marratxí. És reduccionista, i visió barcelonina, interpretar la mobilització només en clau de llengua. Està sent –més enllà de com finalitzi- una lliçó de democràcia, compromís i diàleg.

A les Balears es pateix l’autoritarisme institucionalitzat que corca la democràcia i limita les llibertats. Dit així sona exagerat, però aquest autoritarisme està sustentat per la majoria absolutíssima del PP, orquestrada des del govern, amb Bauzá al cap, i que busca legitimitat a partir de certs mitjans de comunicació de les Illes i estatals.

L’autoritarisme de la dreta es fa a cop de decret, desoint el Tribunal Superior de Justícia, ignorant organitzacions socials i sindicals i menystenint a la Universitat de les Balears, en el cas del TIL. Però també retallant llibertats individuals amb la Llei de símbols, que prohibirà portar la samarreta verda amb un lema tan “ofensiu” com “Per una educació pública de qualitat” i que prohibirà també els llaços quatribarrats als centres i roba del professorat. També retallen la llibertat de càtedra amb el Decret de convivència i que prohibeix al professorat expressar opinions personals o elegir el llibre de text a utilitzar a classe.

Un autoritarisme institucional que es fa, també, a cop de desinformació i manipulació. Cercant un dels elements més dèbils i explotant-lo fins al final. En el cas de la vaga el govern agita que és una lluita política, orquestrada per sindicats i partits d’esquerres, amb un únic objectiu de sumar-se a la deriva independentista de Catalunya. Un missatge que repeteix la ràdio i la televisió públiques i del qual es fan ressò els mitjans afins al govern, traient una vegada i una altra les quatre estelades a una manifestació de 100.000 persones.

A les Illes Balears, amb PP, es viu un retrocés democràtic i una pèrdua de llibertats. El darrer exemple és prohibir concentracions i manifestacions per impedir continuar fent comunitat i protestar junts i molts, dies després del 29 de setembre.

El 29-S no va ser una manifestació més, va ser una protesta històrica per nombrosa,  pacífica, festiva i unitària. Va ser una riuada verda en favor de l’escola pública, la llengua, pel no a l’autoritarisme, i que ha obert espais per canviar el present i guanyar el futur.