Ferran, fa uns dies que has marxat i he estat pensant en el teu adeu sobtat pels que no et coneixíem, i me n’he adonat, repassant la vostra discografia durant la setmana, que et devem més del que sembla. Mestre de la gresca sense preocupacions, líder de la festa catalana sense disquisicions filosòfiques de les que ens encartonen quan no toquen, em penso que et faig aquest text perquè amb els anys he vist que allò que em vas donar quan no tenia pèls al pit és un tresor que duré a sobre tota la vida i que tinc ganes de llegar als que vinguin darrere. Has estat la terra alegre que no alliçona, la cultura popular que canta a la vida, l’estimat folklore que quan no tinguem enyorarem, la Catalunya central viva que fa ballar a tots els que passen pel teu to de veu, el gran de la festa que sense adonar-nos-en ens va fer estimar les contrades properes. De joves cercàvem la murga política en la música i ara m'adono que la teva naturalitat era el que realment unia i arrelava la colla.
L’estima al país la creen els que com tu saben fer de la vellesa del seu lloc un punt de trobada sense ni haver-s’ho de plantejar, i això eres tu, un punt de connexió amb la festa popular que els xavals que veníem darrere interioritzàvem, inconscients, al ritme de les teves antigues rastes. La teva producció cultural, lluny dels grans mitjans i de les Creus de Sant Jordi és de les que passa la flama com quaranta propagandistes i estudiosos mal rimant la política de moda i la preocupació cíclica del moment. Ens vas fer beure gola avall ritmes de la terra i sons d'arreu del món i espero que les teves cançons en castellà i anglès arribessin ben lluny, desitjo que et servissin per lligar per aquests mons de déu perquè poques guerres més justes.
Com et deia, aquesta setmana, repassant-te, he enyorat els teus himnes alegres comptats a punta pala: que estrany pensar que els nanos celebraran La nit de Sant Joan sense la teva tornada, que aniran de festa major a la comarca del costat sense el Coche de Manolo a tot drap amb les finestres baixades al mig d’una corbada comarcal, o que es quedaran sense unes palpades a la Calle Caramelo. Fins i tot et diré, Ferran, que comptis amb mi per si algú descontextualitza Borracha, que els posarem a lloc. I que dur ha de ser anar cap a la Patum sense la vostra cançó de banda sonora o no poder pronunciar entrecuix a mitja Mercè. I ara que en aquest paràgraf repasso les que van marcar més la biografia dels propers, t’he de dir que Only Love és un temacle i que la nostra tapada sempre va ser Cheilo el Bataca, que ja no es pot trobar a Spotify però sí a Youtube amb un vídeo meravellós.
En fi, moltes gràcies per tot, a tu i als teus, que espero que et segueixin cantant. Gràcies per fer-nos feliços aleshores i per deixar càpsules de felicitat per empassar-nos quan ens vinguin de gust, gràcies per donar-nos un pretext per estimar-nos entre nosaltres i per clavar records a la geografia propera. Ara mateix pagaria un imperi per tenir-te en un escenari, així que visca tu i visca els teus. Et continuarem celebrant mentre tinguem orelles i, per descomptat, tocarem El cel amb la mà cada cop que faci falta perquè ens ho va dir el poeta alegre. Pocs llegats més alegres i necessaris que el teu, Ferran.
L’estima al país la creen els que com tu saben fer de la vellesa del seu lloc un punt de trobada sense ni haver-s’ho de plantejar, i això eres tu, un punt de connexió amb la festa popular que els xavals que veníem darrere interioritzàvem, inconscients, al ritme de les teves antigues rastes. La teva producció cultural, lluny dels grans mitjans i de les Creus de Sant Jordi és de les que passa la flama com quaranta propagandistes i estudiosos mal rimant la política de moda i la preocupació cíclica del moment. Ens vas fer beure gola avall ritmes de la terra i sons d'arreu del món i espero que les teves cançons en castellà i anglès arribessin ben lluny, desitjo que et servissin per lligar per aquests mons de déu perquè poques guerres més justes.
Com et deia, aquesta setmana, repassant-te, he enyorat els teus himnes alegres comptats a punta pala: que estrany pensar que els nanos celebraran La nit de Sant Joan sense la teva tornada, que aniran de festa major a la comarca del costat sense el Coche de Manolo a tot drap amb les finestres baixades al mig d’una corbada comarcal, o que es quedaran sense unes palpades a la Calle Caramelo. Fins i tot et diré, Ferran, que comptis amb mi per si algú descontextualitza Borracha, que els posarem a lloc. I que dur ha de ser anar cap a la Patum sense la vostra cançó de banda sonora o no poder pronunciar entrecuix a mitja Mercè. I ara que en aquest paràgraf repasso les que van marcar més la biografia dels propers, t’he de dir que Only Love és un temacle i que la nostra tapada sempre va ser Cheilo el Bataca, que ja no es pot trobar a Spotify però sí a Youtube amb un vídeo meravellós.
En fi, moltes gràcies per tot, a tu i als teus, que espero que et segueixin cantant. Gràcies per fer-nos feliços aleshores i per deixar càpsules de felicitat per empassar-nos quan ens vinguin de gust, gràcies per donar-nos un pretext per estimar-nos entre nosaltres i per clavar records a la geografia propera. Ara mateix pagaria un imperi per tenir-te en un escenari, així que visca tu i visca els teus. Et continuarem celebrant mentre tinguem orelles i, per descomptat, tocarem El cel amb la mà cada cop que faci falta perquè ens ho va dir el poeta alegre. Pocs llegats més alegres i necessaris que el teu, Ferran.