S’han convocat i s’estan desenvolupant a hores d’ara noves vagues a Catalunya. Tanmateix, no totes tenen la mateixa causa ni estan tenint el mateix efecte sobre el conjunt de la gent. El personal sanitari i educatiu es queixen fonamentalment de tenir massa feina, la qual cosa vol dir a la vegada palesat que hi ha pocs efectius per a la creixent demanda de protecció de la salut de la població. En canvi, en el cas dels taxistes la queixa fonamental és la proliferació d’altres ofertes de servei que ells creuen il·legítimes i que en tot cas augmenten l’oferta per a una demanda que potser no creix com desitjarien o com seria d’esperar.
Tradicionalment, les vagues s’han fet contra els empresaris per part de treballadors que volien millorar les seves condicions a la feina. El salari era important, però moltes altres coses es reclamaven per tal de garantir un mínim de benestar i de seguretat. Qui sortia perjudicat aleshores era el mateix empresari, que podia veure minvat el seu guany, amb l’esperança que les persones declarades en vaga no poguessin resistir gaire temps en fer-ho perquè els hi significava una corresponent reducció del salari. Ara les vagues es fan sobretot contra el poder públic, en molts casos per criticar no sols la política laboral, sinó en general l’orientació d’un govern o altre. Hem vist com algunes vagues generals es podien fer contra els governants d’esquerra, però tot som conscients que majoritàriament la seva destinació són els governs conservadors.
Es tracta en tot cas de vagues amb diferent consciència per part dels vaguistes les conseqüències sobre la ciutadania. La vaga de metges i educadors inquieta poc el poder, perquè saben que és difícil que deixin de tenir cura de les persones a les quals han d’atendre, sobretot en el sector sanitari i més encara sabent que els serveis mínims establerts de vegades s’assemblen molt al tipus d’assistència que rep d’ordinari la ciutadania. D’altra banda, no hi ha en les seves manifestacions voluntats explícites de bloquejar els espais on es desenvolupen. Aquesta és probablement la gran diferència amb la vaga de taxistes. Com el seu problema és que hi ha altres que poden dur a terme el servei, la seva manera de condicionar l’opinió pública i els governs acaba essent col·lapsar les ciutats amb manifestacions, que és exercici d’altre dret, i que els pot generar més antipaties que adhesions. Però res és nou com es veu. Amb els sous afeblits i la inflació campant, en pocs dies parlarem d’una altra cosa.
Altre cop vagues
«La vaga de metges i educadors inquieta poc el poder, perquè saben que és difícil que deixin de tenir cura de les persones a les quals han d’atendre»
Ara a portada